tomaqueres i mel

Un relat de: teresa serramia
a la flor de l’englantina
li convé el sol el metge diu

trontolleig de trens d’estiu
m’enduen fora vila

rodes de llum
sóc el camí de l’aigua evaporada
camí de verd i blau bandera blanca

la mare és la pagesa
pel jardí perfumat de tomaqueres
de l’horta al plat natura saborosa

sols per a nosaltres
canta el rosinyol un luxe
i la font raja en la cançó dringant
de tants confits i aquella sola amiga
només només triada sols per a mi

sóc riu enjogassat rodolo
i oblido un son desfet de neus eternes
viatjo en trens de foc i tota cremo

pluja de bosc abella i mel
damunt la pell desperta
rialla esclat i vent
als llavis flamejants de sol


Comentaris

  • Quina gràcia el primer vers...[Ofensiu]
    Englantina | 03-05-2011

    A mi, com que soc Englantina, també em convé el sol....
    Aquest poema em recorda l'hortet del pare.... i la font del poble de la mare.
    Ja prenc nota de no criticar-te mai més, hahahahaha!!!! (ja sé que és broma)
    Una abraçada ben forta.
    Ens anirem llegint.
    Dolors

  • te'l torno a valorar perquè m'encanta el teu poema i..[Ofensiu]
    joandemataro | 29-04-2011 | Valoració: 10

    et vull donar les gràcies una altra vegada perquè amb els teus comentaris sempre m'arrenques un somriure. Ets genial teresa
    un petonàs
    joan

  • Primavera dels sentits[Ofensiu]
    franz appa | 27-04-2011

    Bocabadat assisteixo a aquest recorregut pletòric, ufanós, per camins, senderols d'aigua, prats aromàtics, llums, horts, sons de natura i de festa. Una primavera de sentits dins un poema d'una rara, joiosa, completa perfecció.
    Insisteixo, bocabadat. I feliç.
    I això és tan difícil de fer amb el sol recurs de la paraula... Tant com sense la paraula.
    Una abraçada,
    franz

  • molt bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-04-2011 | Valoració: 10

    delicat i dolcet, ets una artista teresa
    un petonàs
    joan

  • Un regal per als sentits[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2011 | Valoració: 10

    Abans de llegir el poema, ja m’he quedat encisada pel títol, Teresa!
    La imatge que suggereix i el contrast de colors que aporten les dues paraules que introdueixen els versos és tan potent, que m’he quedat contemplant-los mentalment una estona...

    El contingut no m’ha decebut gens: és un regal per a tots els sentits, que he assaborit amb llepolia!
    I que, finalment, m'ha deixat enlluernada...

    Ja que ara conec els teus estius d'infantessa, i per si vols llegir sobre els meus estius d’adulta, aquí tens aquest: ENYOR

    T’envio una abraçada dolça com una Mona de Pasqua,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

69043 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.