T'OFERISC LA MEUA ESQUENA

És en la penombra on desitges que em situe, interrompent la diagonal lluminosa que dividix l'espai en què anem a trobar-nos.
Estàs assegut sobre la vora del llit, l'espai que et manté alçat sobre les teues cuixes despullades. Has entrat en aquesta habitació després de permetre't conscientment el temps precís perquè jo, abans de la teua arribada, prepare el meu cos i inunde el silenci irreal que ens envoltarà.
-No deixes sobre la teua pell més que el desig- m'has murmurat amb la teua veu més íntima-. No concedisques al teu cos més que el vaticini de la seua intersecció amb el meu.
Mires, escrutes la llum tènue que com a únic reflex li permets a la nit que s'inicia.
Les palmes de les meues mans es recolzen en la paret ocre, adelerada com elles per sentir una vegada més la calor de la carn i l'evocació de la pell. S'obrin a la superfície sobre la qual se situen, adquirixen fermesa.
Estic davant de tu, nua, vestida d'ànsia, espectadora expectant de l'aire que creix dins del mateix aire. Et brinde la meua esquena nua. Tu l'observes encara que en realitat el foc intens de la penombra únicament et deixa endevinar-la. No pots veure el meu rostre. L'extensió intrèpida del meu dors traça la dimensió carnal que prompte faràs teua.
Després dels instants creixents en què aguaite, darrere de mi, la teua excitació i la teua mirada lasciva, el lleu so dels teus peus desabrigats sobre el sòl de fusta marca l'inici del teu acostament, l'esquivament cadenciós de la distància fictícia en què ansiegem trobar-nos per a exaltar el nostre deler.
Sent la teua proximitat. No distingisc el teu cos. Cap part de tu frega la meua esquena. No obstant això, l'ardor creix, es posiciona entre el teu cos i la meua pell, forma una tanca que es desfà al ritme en què t'atanses. El teu alé, enardit sense pressa, sense amagatalls, irisa el meu bescoll i recorre la meua esquena amb impudor. M'estremisc, fantasiege amb el primer dels fregaments reals de les teues mans.
T'apropes, t'acostes a mi. Deixes caure besos humits que laceren amb passió el meu dors i la pell dels meus braços. Amb les teues mans, en un gest de múltiple intensitat recognoscible, pressiones la pell de les meues natges. Amb dolçor decreixent, colpeges la seua carn buscant augmentar el deliri amb què transmeten, a la resta de mi, l'eretisme amb què en aquest instant formes el meu centre irrenunciable.
Els meus glutis enrogixen. Jo sent el batec de la fam sexual. Novament, ascendint per ella, els teus dits tracen cercles i línies amb formes definides sobre la meua esquena. Ara sí, en un moment precís en què la teua determinació es transforma en acte i constància, el teu cos s'inclina per a prendre un contacte cada vegada menys simbòlic amb el meu. Gemeque, continc el meu ímpetu, l'impuls cadenciós del meu sexe iniciant l'onatge de la seua aigua més secreta. Gemeque i refrene el meu deliri, la meua frenesia , els amarre a la pell dels meus llavis, els sostinc, els reprimisc.
No pots veure la meua cara.
Continue oferint-te la meua esquena.
Amb el ventall dels teus dits, oberts com el final d'una tempestat, busques els meus pits i els palpes; els abandones transitòriament per a aguaitar-los després amb força continguda, indeleble com l'empremta que activa la superfície enrogida.
Una de les teues mans indaga el meu sexe i el recorre, mesclant-se amb els fluids que emanen mentres crema. Introduïxes els teus dits transeünts en ell, jugues a solcar-lo com si foren peixos que desemboquen en ell, el naveguen, el creuen en la seua profunditat més extrema. Aties amb ells el meu sexe, obert a tu, oferint-se a la complaença més intensa.
La humitat es densifica, sense perdre la vivacitat que també el constituïx. S'estén l'aigua que descendix, que m'enaigua els engonals, el pubis, el reconegut inici de les meues cuixes.
Jugues a desdibuixar, amb la dansa perdurable dels teus dits, les fronteres de la meua epidermis i la intimitat dels meus llavis més íntims. Simules distanciar la luxúria, la vehemència i l'afany del meu pensament per excitar-se amb el teu.
Endevine la teua penetració, la pressent i la sé, de la mateixa manera que podria desxifrar la pluja quan el gris ocupa el firmament envellit.
La teua mà rastreja un nou itinerari, marques el camí des de mon clítoris fins a les natges. Allí romanen els teus dits, escampen la humitat que reconstruïxes mentre la teua respiració, que s'agita i acreix, envolta amb un halo d'alé el meu dors eriçat.
Pelegrines les meues natges, les inflames, les rondes amb els palmells subjugats de les teues mans, les tanques i les agafes. Separes amb elles els meus glutis, acarones una vegada més la seua pell desperta.
Sé que serà ara quan el teu penis s'endinse en mi i em penetre mentre m'oferisc a tu. Sé que serà en aquest instant quan el teu sexe difumine els meus límits recòndits, el meu dors ofrenat sense hipocresia ni mentides.
El teu penis intuïx l'espai en què finalitza la part posterior del meu cos, el paisatge que em circumda les natges, l'oasi que troba la seua expressió enmig dels glutis. T'endinses en la seua amplitud, amb dolçor, esperant que cada penetració l'intensifique i dilate la seua extensió i el seu plaer. Posseïxes el meu cos, lliurat des de la llibertat perquè el prengues, el renovelles, provoques un cércol d'anhel que s'incline davant del teu sexe. Fas teu el meu pensament, la meua sensualitat, la concupiscència de la meua gana.
La fas teua. Em fas teua.
Et sent meu. Et faig meu.
Finalment, el teu sexe es deslliga en l'interior del lloc que únicament ell franqueja, en el final més final de la meua esquena blanca.
La teua essència i la seua impregnació són una; la teua pell i els teus llavis no es diferencien; el meu cos i els teus gemecs es fonen; l'amor i el desig brollen com aigua incontenible.