T'odio tant que et mataria

Un relat de: Gemma34

No, un altre cop no... Silenciosament entra mentre estic dormint. Sento com s'apropa. Per què torna a mi? No en va tenir prou ahir?
-Deixa'm en pau! Allunyat de la meva vida d'una vegada! No m'ho facis això, no, no, noo...!! Ahh...!

Adolorida estiro el braç per agafar el llençol, em vull tapar. Però ara seria impossible tornar-me a dormir. Tinc ganes de plorar de ràbia.
-M'has fet mal -dic amb un fil de veu, tot i sabent que ja no està en la meva habitació-. Sé que ara t'has amagat. Ja tens el que venies a buscar. I ara estàs saciat. -dic somicant arraulida en el meu llit-. Però ja ni ha prou! Em sents! -obro el llum i m'alço de peu un xic atemorida-.
Sé que si no acabo amb això demà tornarà a mi. Ho està fent des que ha començat l'estiu. Dia rera dia, sense importar-li el més mínim el mal que em fa després. Un cop marxa ja no puc dormir en tota la nit. La por a que torni em manté desperta.
-Em fas mal! -torno a dir-li aquest cop alçant una mica més la veu perquè em senti-.
Els ulls se'm van omplint de llàgrimes mentre agafo aire i respiro més profundament, com per agafar forces.
-D'aquesta nit no passo. Ho sents? On ets? Ara t'amagues, covard! T'aprofites de mi quan dormo, quan estic desprevinguda.
Camino descalça aguditzant l'oïda per sentir-lo.
-Escolta, saps que tinc a la mà? Ho vols saber? Tinc una arma! -dic tot enlairant la mà dreta-. No em creus capaç d'utilitzar-la? Tu m'has omplert de coratge. Aquesta nit serà l'última que t'aprofites de mi. T'ho juro!
L'odio tant que el mataria sense miraments. Avui tinc la força que m'empeny. Això s'ha d'acabar. Jo mateixa em vaig justificant que aquesta és l'única solució que tinc.
La meva respiració es va accelerant cada cop més. I el meu cor bombeja amb força. Sé de sobres el que estic a punt de fer i no em tiraré enrera. En aquest moment, l'únic càstig que em satisfà més és la mort. S'ho mereix!
-Ei...!! Estàs aquí! Ja t'he trobat! -somric mentre m'apropo pausadament a ell-. Mira'm als ulls. Què veus? No t'escapis! -corro darrere seu-. Mira't, ara s'ha girat la truita, eh? Per què estàs fugint de mi? Et fa por l'arma? No em preocupa que t'amaguis, la casa és petita. Estàs al menjador, ho sé! He vist com anaves cap allà. No et servirà de res amagar-te. No m'aturaré davant de res. Aquesta és l'última nit que dormo atemorida. T'ho prometo!
Obro la llum del menjador. Tanco la porta per impedir-li la fugida.
-Ets aquí!. Sabia que et trobaria! No tindré gens de compassió -m'omplo de coratge. Enlairo l'arma i salto sobre seu una vegada i una altra-.
La ràbia que porto a dins em fa continuar tot i sabent que ja deu estar mort. Ja no em molestarà més!
-Porc, porc! -dic tot cridant alhora que empunyo l'arma una vegada més-.
Ara contemplo la vermelló de la sang que s'escampa, i em produeix plaer. Somric. Sé que l'he vençut. Abaixo el braç. Ja no es pot moure, està cobert de sang. No puc deixar de mirar-lo. No em sento malament, no tinc remordiments pel que he fet. Tot el contrari, ara sé que l'havia d'haver mort el primer dia que va venir a trobar-me a la meva habitació mentre jo dormia.
-Covard! Covard! Ja no em tornaràs a tocar més. La meva pell no et pertany.
-Gemma! Gemma...! -diu la meva mare en entrar al menjador-. Nena, que són les dues de la matinada! Per què fas tant soroll! Què han estat aquests cops? Què fas amb la sabatilla a la mà? Es pot saber què carai fas enfilada a dalt de la cadira? Per l'amor de Déu! Que no has vist el que has fet? Què fa aquesta taca de sang al sostre? Això ja no marxarà amb res! Ho haurem de pintar.
-...és què... -vaig mussitar sense dir res més-.
-Gemma!! T'he dit un munt de vegades que no deixis la finestra oberta a la nit, els mosquits entren i et piquen mentre dorms!.



Gemma34.



Comentaris

  • hahaha[Ofensiu]
    c | 22-12-2005

    molt bo. Un final molt inesperat... m'has fet riure...hehe

  • Eva_Moreno | 22-12-2005 | Valoració: 10

    Final inesperat. Ha Ha Ha

  • ha ha ha[Ofensiu]
    Sergi_Casals | 25-11-2005 | Valoració: 10

    un final inesperat

  • Estimadíssima Gemma,[Ofensiu]
    DoctorWho | 15-09-2005

    princesa de la mort, on eres aquest estiu quan un seguit de cavallers (del forum) varem muntar una creuada per acabar amb els mosquits??!!!

    Si arribo a saber tot el potencial bèl·lic que duus a dins et fem reina, estendard, ànima de la nostra lluita!!

    M'ha agradat molt el teu relat!! Comença semblant una altra cosa... (potser és perquè els homes sempre pensem en el mateix...hehehehe) ii trepidant puja fins a un final sanguinolent...

    Com diu el company però ... els mosquits que xuclen són femelles...

    Felicitats!!

    Dr.Who

  • Quina por que em fas,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-09-2005

    tanta agresivitat amb un pobre mosquit!.

    No vull ni pensar que faràs el dia que hom et desperti a quarts de tres de la matinada oferin-te un plat de macarrons amb tonyna…

  • instants | 06-09-2005

    òstia, és genial, però i si et poses una mosquitera? Quin mal tràngol fins arribar al final, molt bon relat un xic dur, pobre mosquit!!

  • UN BON RELAT[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 06-09-2005 | Valoració: 10

    VEIG QUE HAS FET AMICS.
    EL RELAT ÉS BO, NO HI HA DUBTE.
    ÉS INGENIÓS.

    SALUTACIONS

  • Gemma34[Ofensiu]
    giocondix | 06-09-2005 | Valoració: 5

    Des de que "No saps que vols", passant per "Tracta'm bé" i "Estic fent el ridícul" (relat d'interès general), "Faltes d'ortografia" ( bona reflexió de la Gisela) i fins arribar a "T'odio tant que et mataria", haig de reconèixer que tens imaginació, alguns escrits són més aconseguits que d'altres, inclús fan riure i somriure, qualitat que no tothom té.

    Dius que escrius perquè et diverteix i em sembla que és una sentiment/expressió molt lloable, qui treballa per gust? Doncs mira, encara que et sorprengui et diré que moltes persones, i en totes les professions, passant pels científics, escriptors, professors... fins els escombriaires, si m'apures. De totes maneres, hi han professions que requereixen, sense voler ser "tiquismiquis"una atenció especial i, naturalment, una investigació, sense que per això hagi de deixar-los de divertir.

    No és obligatori però podries assistir, encara tens temps, al congrés internacional de la projecció de l'escriptor en la literatura catalana contemporània que es farà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà tindràs la possibilitat de conèixer les formes de construcció i representació "de la figura de l'escriptor en la literatura catalana contemporània". I transcriguen el programa, "es proposa estudiar la forma que pren a Catalunya la imatge de l'escriptor, en la qual s'integren els conceptes "autor" i "intel·lectual", i l'evolució d'aquesta imatge fins els nostres dies".

    No soc ningú per corregir-te ni de dir-te on són les errades. Ja ets prou gran i, suposo, que madura per trobar solucions. Els perepunyetes més que jo i amb més paciència ja ho faran.
    Considero que un 10 que t'han posat en algun relat, no és procedent. La nota mitjana de 8,79 tampoc. Al final us pensareu que sou collonuts, alguns. Ni que sigui per motivar...

    Saluts.


  • El sexe dels àngels… i dels mosquits[Ofensiu]

    Ja vaig dir que era perepunyetes.
    Vas escriure:
    -somric mentre m'apropo pausadament a ell-
    i més endavant:
    Ara contemplo la vermelló de la sang que s'escampa
    Però resulta, que els únics mosquits que mengen sang d'humans ho fan per tenir reserves per poder produir els ous, i naturalment, no són ells, són elles.
    Els pobres mascles, al menys els que viuen per aquí, són vegetarians.

  • Molt bo[Ofensiu]
    asurath | 05-09-2005 | Valoració: 9

    He he, al principi de la lectura em pensava una cosa, fantasmes o ens paranormals. Pel mig em pensava alguna cosa pitjor (un assassí) i desprès es torna tot al inrevès,mosquits.
    Ostres ha estat bé la semblança, realment son emprenyadors els mosquits, desde el començament de l´estiu i tambè desde una mica abans.
    Felicitats.

  • Reflexions d'un mosquit...[Ofensiu]
    pivotatomic | 05-09-2005

    Aquest torna a ser un relat de la Gemma joganera. Aquella que busca, per sobre de tot, quedar-se amb el lector. Enganyar-lo. Riure's d'ell i amb ell.

    Bé, al meu parer, te'n surts només relativament. La idea és bona, però alguns recursos que fas servir no resulten massa creibles. Els humans solem personalitzar als animals, sí, però quan són grossos. Un felí, una balena... però amb un insecte! Tots els insectes ens semblen el mateix i mai perdriem el temps parlant amb ells. Senzillament, buscariem el matamosques i, flis-flis...

    O sigui que tot el joc que estableixes amb el mosquit em sembla massa forçat perque el relat funcioni. Es clar que només m'ho sembla a mi, perque els altres comentaris són prou afalagadors. Considera'm, doncs, com un mosquit emprenyador... ;-)

  • GariKoitz | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Un final sorprenent per un relat temptador!

  • Aquest estiu[Ofensiu]
    brumari | 30-08-2005

    he posat mosquitera a la finestra del meu dormitori, però els punyeteros entren per la porta. Generalment no me n'assabento que m'han picat fins l'endemà, quan descobreixo les faves que m'han fet. No sé si serà aquest l'error de concepte que hi ha vist en Jordi Domènech -no ho crec, perquè seria filar molt prim-, però ara a mi també em PICA la curiositat.

    El relat m'ha agradat. Per un moment, molt al final, he tingut por de que, per error, matés al seu company. No m'hauria agradat gens. Això diu molt poc a favor de la meva perspicàcia, però molt a favor de la teva narració.

    Et patinen una mica les acotacions i la seva puntuació. En parlarem a poc a poc, perquè és una de les poques coses que, crec, he arribat a aprendre.

    Molts petons.

  • per Jordi Domènech[Ofensiu]
    Gemma34 | 29-08-2005

    No dubtis gens en dir-me quina és l'errada de concepte que has trobat. I tant que em PICA la curiositat!!

    Gemma34.

  • El comentarista perepunyetes, ataca de nou[Ofensiu]

    He trobat molt divertit el conte, i fins i tot l'he fet llegir a la meva filla, que com que és molt susceptible m'ha fet una mala mirada.
    I és que pertany al grup de persones traumatitzades pels insectes picadors. Si li toca a algú, és a ella.
    Naturalment, en estar sensibilitzat sobre el tema, potser m'he imaginat quina mena de monstre era l'odiat bastant aviat…
    I com que estem sensibilitzat en el tema, tan la meva filla, com la meva dona, que no l'ha llegit però n'hi he fet un resum, com jo mateix, hem trobat una errada de concepte. D'aquelles que cal tenir en compte en escriure novel·la negra…
    Et pica la curiositat?

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

98140 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com