Tocats per Nolan

Un relat de: Serji
La societat s’havia vestit de gala per presenciar l’esdeveniment més transcendental de la història de la humanitat: l’extinció del planeta Terra. Els carrers havien sigut embellits amb garlandes i pendons, i un espectacle de pirotècnia havia sigut instal·lat a la part alta de la ciutat. Amics i famílies s’havien congregat a les cases per seguir l’efemèride de forma televisada. Crispetes, entrepans, refrescos, i fins i tot samarretes i gorres confeccionades per l’ocasió. Un senyor desplegament de decoració i expectació a parts iguals.

. . .

L’asteroide va impactar contra la Terra a les set hores i vint-i-quatre minuts de la tarda. El planeta quedà desintegrat, en una explosió de llums i brossa espacial formada per fragments de l’escorça i el mantell. No en quedà ni rastre, tan sols el remor d’un miratge. Un buit entre Venus i Mart, que ara es miraven directament, sense intermediaris.

Rere les pantalles, les expressions eren de fascinació i estupor. "Uau!", "Quina explosió!", "Ho heu vist?", eren els comentaris més recurrents entre els televidents. Contagiats per l’exaltació, repassaven la jugada. Només els més ancians, a qui les imatges havien fet evocar el record d’una infantesa llunyana (gairebé obliterada), es veieren tocats per una certa nostàlgia i malenconia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Serji

Serji

4 Relats

5 Comentaris

495 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tinc twitter (@mirinelblog) i poca cosa més. Sentit de l'humor, potser. I força gana, ara mateix.