Cercador
To ex or not to ex
Un relat de: aleshores- Compartir:
Com es pot parlar del que ja porten parlant les persones des de fa quatre mil anys, de més o menys quan ens vam aturar a conrear la terra i tot va es va capgirar? Però bé, endavant, provem-ho in cop més!
Veig els meus amics, alguns tenen ex i no li parlen, altres tenen una ex elevada a la potencia de 10, vull dir 10 ex, i finalment els recull algú que no els deixa que s’autodestrueixin, bé en solitari, bé en companyia,...altres mai van estar aparellats, encara que ho semblés, i no poden per tant tenir-ne d’ex.
Parlar de la ex és com parlar amb els teus defectes més íntims i irreconeixibles i mai hi connectarem fàcilment. Però vull referir-me aquí a un espècimen que he conegut, inclassificable: no he arriba a assolir completament quina és la seva postura, si és que en té, respecte a moltes coses, i en especial a la que tractem. És cert que un cop va ser anarquista i avui és més aviat de forocoches, però això es pot deure a que un amb els anys (i això m’angunieja) fa el retorn a les posicions inicials, com en un cercle.
Me’l trobava algun cop tot anant a dinar quan ell ja tornava cap a la feina, i no precisament sol, de la zona en que està l’habitatge familiar de sa mare que ara li pertanyeria. I si em veia (o veien, perquè a ella també la coneixia) no em deia res.
Per altra banda, es va casar, sí, després de molts anys de festeig amb la actual dona, amb qui no ha tingut fills per voluntat dels dos. Sempre em diu que ell no entén les dones que són força estranyes però que a “jefa” seua no li discuteix, fa el que li diu si pot i si no pot mira de canviar la jugada, i que mai ha entrat a la cuina. Li atribueixo de vegades una fixació oral de dominació quan per indicar que algú fa la pilota imita la succió del membre masculí amb certa detall.
En el tracte telefònic amb ella que li sento, és exquisit, i sí, he arribat a creure que és certa o plausible la seva relació tal com la diu, afegint que ell no és infidel. M’ho crec, tot i que és un home sense una posició política fixa, depenent del que suposi per la pela o individualment; és d’origen senzill, tirant a quillo, fill únic fet al carrer, i bastant llest però illetrat, format en els documentals de gran consum americans (posició des de la qual em defensa el bombardeig nuclear d’Hiroshima, i no sap quantes divisions van perdre l’Alemanya nazi a Rússia: jo li dic: el 85%)
De vegades discutim de política, però no massa, em deixa per inútil i jo també li dic: amb el company de cella no es discuteix i ell hi està d’acord. Li corregeixo els escrits perquè ell sap parlar però no escriure correctament: sembla mentida. I ell em torna el favor i m’informa de coses sindicals i em diu que a la planta “b” es diu que un mira massa detingudament a les noies, explicació sense venir a compte que jo m’apunto i li agraeixo per tal com és bonica l’analogia.
Es llest jo he de fer servir les fórmules per saber si el Madrid te massa sort amb els equips de Champions i ell ho dedueix donant -li voltes: lloable de debò. Ens respectem i en molts sentits particulars dubto que jo sigui millor que ell o mes creïble.
Veig els meus amics, alguns tenen ex i no li parlen, altres tenen una ex elevada a la potencia de 10, vull dir 10 ex, i finalment els recull algú que no els deixa que s’autodestrueixin, bé en solitari, bé en companyia,...altres mai van estar aparellats, encara que ho semblés, i no poden per tant tenir-ne d’ex.
Parlar de la ex és com parlar amb els teus defectes més íntims i irreconeixibles i mai hi connectarem fàcilment. Però vull referir-me aquí a un espècimen que he conegut, inclassificable: no he arriba a assolir completament quina és la seva postura, si és que en té, respecte a moltes coses, i en especial a la que tractem. És cert que un cop va ser anarquista i avui és més aviat de forocoches, però això es pot deure a que un amb els anys (i això m’angunieja) fa el retorn a les posicions inicials, com en un cercle.
Me’l trobava algun cop tot anant a dinar quan ell ja tornava cap a la feina, i no precisament sol, de la zona en que està l’habitatge familiar de sa mare que ara li pertanyeria. I si em veia (o veien, perquè a ella també la coneixia) no em deia res.
Per altra banda, es va casar, sí, després de molts anys de festeig amb la actual dona, amb qui no ha tingut fills per voluntat dels dos. Sempre em diu que ell no entén les dones que són força estranyes però que a “jefa” seua no li discuteix, fa el que li diu si pot i si no pot mira de canviar la jugada, i que mai ha entrat a la cuina. Li atribueixo de vegades una fixació oral de dominació quan per indicar que algú fa la pilota imita la succió del membre masculí amb certa detall.
En el tracte telefònic amb ella que li sento, és exquisit, i sí, he arribat a creure que és certa o plausible la seva relació tal com la diu, afegint que ell no és infidel. M’ho crec, tot i que és un home sense una posició política fixa, depenent del que suposi per la pela o individualment; és d’origen senzill, tirant a quillo, fill únic fet al carrer, i bastant llest però illetrat, format en els documentals de gran consum americans (posició des de la qual em defensa el bombardeig nuclear d’Hiroshima, i no sap quantes divisions van perdre l’Alemanya nazi a Rússia: jo li dic: el 85%)
De vegades discutim de política, però no massa, em deixa per inútil i jo també li dic: amb el company de cella no es discuteix i ell hi està d’acord. Li corregeixo els escrits perquè ell sap parlar però no escriure correctament: sembla mentida. I ell em torna el favor i m’informa de coses sindicals i em diu que a la planta “b” es diu que un mira massa detingudament a les noies, explicació sense venir a compte que jo m’apunto i li agraeixo per tal com és bonica l’analogia.
Es llest jo he de fer servir les fórmules per saber si el Madrid te massa sort amb els equips de Champions i ell ho dedueix donant -li voltes: lloable de debò. Ens respectem i en molts sentits particulars dubto que jo sigui millor que ell o mes creïble.
l´Autor
267 Relats
596 Comentaris
130790 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84