Tixiartist

Un relat de: Mena Guiga
La Juliana menjava verdura tallada massa grossa, feia fàstics i l'escopia.

-Una altra samarreta tacada, Juliana marrana!

Sempre havia de menjar el mateix, quan anava a veure'ls?

-Au, ara a buscar-n'hi una altra!

L'àvia Palmira no podia sofrir que fes allò. L'avi Palmiro, tampoc. Aquella era la raó més gran per la qual la nena de vuit anys només anava un cop al mes a cals avis paterns, els únics que tenia, qui regentaven una botiga d'estampació de samarretes. Com que eren generosos, n'hi regalaven per tal que en fes promoció i la Juliana els ho impedia: un cop rentades perdien color i forma i no era el cas.

La nena tenia un calaix de l'armari amb aquelles peces de roba, fossin de màniga curta, llarga o imperi. Cap d'elles feia goig: només podien ser usades de pijama d'emergència i de no-emergència i si no fos per la crisi haurien estat dipositades en un contenidor de 'Humana'.

La Juliana era una nena d'aspecte dèbil però de cervell i raó ferms. Això la va ajudar. De gran, un cop el pare va haver marxat al Brasil, la mare a Perpignan i els avis al sot, ella posseïa un caràcter gens victimista. Segurament algun àngel amb ales de qualitat li feia de custodi.

Entenent que la vida és un espavilar-se i l'actitud (enteniment respirat de l'alè del ser diví) va dedicar-se a reutilitzar les samarretes mai oblidades i les que van quedar al magatzem mai venudes. En feia pedaços o tires o bocins i amb original gràcia i combinant cromatismes, ideava i creava bolsos,motxilles, diademes, agulles de pit, punts de llibre, arracades, anells, fundes per a fundes, cortines, barrets i boles de Nadal i de no Nadal, etcètera. La Juliana era una veritable t-shirtartist. Aviat va aparèixer al Guinnes amb el rècord de les més variades utilitzacions de les samarretes no sent samarretes, per la qual cosa va ser homenatjada amb una Guinnes-t-shirt que no conservaria massa: ja tenia una nova pensada.

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-10-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-10-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

436213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com