Títol a la millor persona

Un relat de: Bella_dorment

Molts cops a interès nostre fem servir els arguments que calguin per defensar el fet que volem defensar. I en molts moments aquells arguments no són vàlids. Hem de saber quan tenim raó i quan no. Si no tenim raó, no cal buscar excuses i pretextos absurds. Amb dir m'he equivocat n'hi hauria prou. Som tan orgullosos... I no diem la veritat, no per no ferir als altres, sinó perquè enganyant-nos a nosaltres mateixos creiem que també enganyem als altres.

Ningú mira el que està bé; tendim a veure les coses corruptes i lletges dels altres. No és tan interessant alguna cosa correcte, sempre és més fàcil buscar els defectes i maneres d'infravalorar la vida dels altres per sentir-nos millor.

Un trofeu a la millor persona del món, una medalla d'or a la persona que és millor persona. I qui decideix qui és la millor persona? Com s'atorga un títol semblant? No s'ha creat mai un màxim en aquest tema. No existeix la millor persona.

Per tant, per què sempre hi ha aquesta necessitat de voler ser els millors? No som més que una farsa de carn, carronya que té quatre sentiments. Quatre i només un domina els altres: l'amor. L'únic que aconsegueix capgirar tots els altres, ens fa veure la vida amb vidres de color rosa. Deixeu-me que us digui però, que aquests vidres van fatal per la vista, transformen el paisatge i la teva mentalitat. Ja ho diuen l'amor torna llest al tonto, i al llest el torna un estúpid... L'amor és una putada... Una gran putada que ens fa fer coses que no voldriem fer. Vinga home... No ens enganyem que ja sabem tots que el veritable amor de fet, és el que sentim cap a nosaltres mateixos. Tan ego tan ego, però encara ens queda temps per fixar-nos en que l'ego dels altres no superi el nostre.

Som força desconcertants la veritat. A part d'inconformistes de categoria som una colla d'egoistes complicats i recargolats... Tant, que em fa venir mal d'estómac, tant, que em venen ganes d'anar-me'n en una illa deserta i aprendre a viure sola. A viure de manera que sigui feliç.

Segueixes creient que pots arribar a ser la millor persona? Deixa-ho, és del tot una pèrdua de temps.

Comentaris

  • instants | 17-06-2008

    "L'egoisme és un do natural; el desinterès, una conquesta personal" Joseph Maier