Tirant Lo Negre

Un relat de: Lo Bufó de la Cort

De com Tirant lo Negre convencé a lo cavaller de la Rocablanda per que s'unís a son exercit:

-Oh! Gran cavaller!-Dix Tirant- certament vos dic que no hi ha millor manera de servir Déu e la crestiandat que la d'unir-se a l'Orde de l'Espadera e lluitar contra los moros infidels e recuperar per al gloriós Imperi Andorrà les terres conquerides per lo califa almohade. E un cop haguem vençut a los infidels o caigut en combat si tal es nostre destí los nostres noms seran gravats en lo Llibre d'Honor de l'Orde de la Cavalleria, per que siem recordats i admirats per futures generacions.

-Tes paraules son pus convincents - Respongué lo cavaller - car jo ja soc un vell hom, e prefereixo passar a los meus dominis los últims anys de ma vida, no per covardia, ans ha quedat demostrat a innombrables batalles que sempre he servit Déu el la crestiandat amb honor, sinó perquè vec que ma vellesa em convertiria més en un destorb que en un ajut.

-Curiós és, sens dubte, que digueu tals paraules - contestà Tirant - perquè vos nomes teniu vent e cinc anys.

-Certament, car des dels quinze que serveixo la crestiandat e a l'Emperador Nostro Senyor.

Mentre eren en tals raons passà pel seu costat l'Infanta Teresa, de la qual deien que era la mes bella de les dames de Mallorca, acompanyada per ses donzelles. Veient Tirant com lo cavaller la mirava arribà a una encertada conclusió e feu principi a tal parlar:

-Les dames en edat de casar - dix - admiren a los cavallers heroics que realitzen nobles gestes invocant lo seu sant nom, i son pare l'Emperador Nostro Senyor no tendra cap inconvenient en donar-vos la sua ma en sagrat matrimoni si vos uniu a lo meu exercit e lluiteu contra la morisma e li doneu nous territoris al seu sacre imperi.

Al cap de tals raons lo Cavaller de la Rocablanda somrigué i digué:

-Els gentilhoms que han demanat la ma de la Infanta, Cavaller Tirant, es poden contar per millies, tots varen fer infinides gestes e tots foren refusats sens més, fins i tot diuen les males llengües que no sent cap interes pels homens, no es motiu per deixar ma tranquil·litat aquí e emprendre batalla.

Estant lo cavaller en tals raons, es fixà de sobte que havien entrat en un pati clos, i que havien tancat les portes al seu pas, en aquells moments aparegueren al voltant dels dos cavallers cenquanta ballesters amb ses ballestes carregades e apuntant a lo Cavaller de la Rocablanda, dix Tirant:

-Idó, cavaller, preferiu morir en mans dels moros d'aquí a uns mesos o es la vostra voluntat morir aquí i ara? Vos escolliu.

-Oh, noble Cavaller Tirant! M'heu convençut! Emprenguem batalla e lluitem contra tota la morisma en nom de Déu, de Sant Jordi, patró de l'Orde de la Cavalleria, de los nostre Sant Emperador e de la Dama de Mallorca, la mes bella de totes les donzelles!

I dites tals paraules Tirant somrigué, cal dir que lo cavaller de la Rocablanda morí en la Batalla de la Vall de Gallinera, segons els que eren a prop ses ultimes paraules foren: "Tirant! Malparit!"

Comentaris

  • Friki[Ofensiu]
    Somriure de follet | 10-06-2008 | Valoració: 8

    Jejejeje...això si que es un escrit friki!! Molt bo, m'ha sorprés agradablament! Segueix així!




    DESPERTA FERRO!!!!!



  • 'Tiu'/'tia'[Ofensiu]
    rnbonet | 17-01-2008

    Kantidoubidoubidúú, en aquesta versió plena de fum, amb signe anarco!!!
    I ara, encoratjar-te a escriure altres capítols de l'eximi cavaller TIRANT -tant "negre" o "blanc"... perquè en aquell procés hauràs lliurat al món una mostra més de la nostra singladura. Així que...
    saluteira e fo´ça a la canuteira... o el més actual ....salut i rebolica!
    PS. La versió, de debò, m'ha semblat de "puta mare"!!!

  • Tirant lo Negre[Ofensiu]
    Aída Niebla | 28-08-2005

    Bé..què dir-te ...tu i les teves versions de clàssics catalans..^^U està força bé, em quedo amb l'Azrael abans q amb Tirant lo Negre, xò és un repte per a tu escriure correctament bé en català antic el Tirant lo Negre, així que felicitats ^_^

l´Autor

Foto de perfil de Lo Bufó de la Cort

Lo Bufó de la Cort

10 Relats

26 Comentaris

15938 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Nasquè a Galiza el 1467 i des de llavors que vago pel mon sense rumb fixe, el 1520 em trobava a Valladolid, el 7 de juny del 1640 feu un viatge fins a Barcelona, més tard vaig tornar a Barcelona, el 1714, anteriorment, el 1707, havia estat a Valencia, al 1789 vaig anar a Paris, ciutat a on vaig tornar molts cops al llarg del segle XIX, tot i que durant aquest segle també em vaig passar per Cadis, Roma, Baviera i Reus, entre d'altres. El segle vint va començar per mi entre Mèxic i Moscú, ciutat a la que em vaig passar gairebé vint anys, el 1934 vaig viatjar a Asturies, i d'allí a Barcelona el 1936, després vaig decidir marxar cap a latinoamérica, i he estat de moment a Colombia, Méxic, Nicaragua, Cuba, etc.

Aviat, molt aviat, tornaré a Barcelona...