Tirant lo Blanc:Novel.la de cavalleria...

Un relat de: mistika

Tirant lo Blanc:Novel.la de cavalleria, fantàstica, històtica, militar, social, eròtica, psicològica: totes aquestes coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat


Tirant lo Blanc; el seu autor fou Joanot Martorell.
La veritat és que per poder fer aquest relat m'ha sigut difícil d'inspirar-me. I és que crec que és complicat fer-ho amb un títol tan llarg i rebuscat. Oi? Però vaja le llegit varies vegades i m'han "plogut" unes quantes idees.
De cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica,.... i molts més atributs que li donaria jo, ja que és una novel.la realment moderna per la seva època. Ja es comença a descriure més detalladament. També s'hi pot notar com té influencies burgeses.
Cavallaresca: ja que etsà centrada en la vida de Tirant un cavaller i descriu els seus combats.
Històrica: perquè hi podem identificar la geografia i remarcar alguns personatges històrics.
Social: ja que hi surten representats molts estaments de la societat, com ara reis, nobles, servents i esclaus.
Eròtica: per la gran importància que prenen el sexe, l'amor entre dues persones.
Psicològica: perquè analitza els personatges psiciològicament, afons.
I en resum: són totes aquestes característiques alhora i cap en concret. Tal i com diu el títol: "ni més ni menys que la realitat!"

Comentaris

  • Ídem[Ofensiu]
    MoLi | 18-09-2005

    Ja fa temps que vas escriure aquest text, però jo, el llegeixo ara, com sempre, amb retard. Tirant lo Blanc, com a bona estudiant el vaig llegir l'any passat perquè la profe de català en va parlar tant, que vaig tenir la curiositat de llegir-lo. Aquest any com a estudiant d' Humanístic em tocarà rellegir-lo per collons, però em va agradar molt!

  • Tirant lo Blanc[Ofensiu]
    George Brown | 14-01-2005

    M'ha fet gràcia el títol, amb sembla que com pràcticament tot català, en la nostra època d'estudiant em tingut aquest llibre a les mans. I he de dir, que tot i no recordar-lo massa (el temps passa i la memòria marxa!), sé que em va agradar força (suposo que algun dia l'hauré de rellegir).
    Déu n'hi do quin anàlisi fas del llibre...
    una abraçada,
    Jordi.