Cercador
Tió, tió
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Tió, tió, quanta màgia amagaves
entre punta i punta del teu cos de fusta, circular.
Tapat amb la manta,
menjaves mandarines d'il·lusió,
les païes amb l'ajuda de la nostra pueril innocència
i expulsaves del ventre grapats de felicitat.
Tió, tió, quan ballaven i cantàvem al teu voltant,
no sols regalaves petites sorpreses:
cada volta al teu entorn
era una abraçada asfixiant
i tendrament apassionada,
imaginària, entre tots els allí presents.
Tió, tió, ara sols veig en tu un tronc de fusta,
i ni tan sols se a quina classe d'arbre pertanys.
T'he de dir, però,
que cada nit dormo tapat amb la teva manta
esperant que algun dia em caigui a mi també
una mica de pols de lluna,
que mai és tard!
Comentaris
-
El teu poema m'ha fet evocar vells records infantils[Ofensiu]Xanxaneta | 22-07-2005
M'ha agradat molt com descrius el tió i la il·lusió que l'acompanyava i també he trobat genial la ironia:
"Tió, tió, ara sols veig en tu un tronc de fusta,
i ni tan sols se a quina classe d'arbre pertanys"
I sobretot la màgia de l'últim vers que fa que el poema sigui rodó.
M'agrada molt com escrius, perquè ets capaç de reflexionar sobre molts temes i treure'n el millor amb poques paraules.
Segueix així! -
inicies...[Ofensiu]Capdelin | 21-07-2005 | Valoració: 10
amb innocència un recordatori popular... i quan sembla que el teu poema és una oda al tió i prou ( m'estranyava en tu)...
llavors, bum!
surts amb aquest final suau, melangiós i bestial!
"cada nit dormo tapat amb la teva manta, esperant que algun dia em caigui a mi també una mica de pols de lluna, de màgia..." Fabulós!
i per rematar-ho, un crit etern a l'esperança i a la vida plena: "... que mai és massa tard".
una abraçada!
