Tinta de llimona

Un relat de: Misssullivan

Capítol 1r
Era l' estiu dels vuitanta i pico i encara estudiava Magisteri. Donava moltes classes a alumnes que vivien a la zona de Cerdanyola de Mataró i em feia unes bones patejades sota el sol. Devia ser finals d'agost quan em va contractar (un eufemisme) una senyora, amiga d'una família on donava classe, perquè ajudés en els estudis del seu fill. La senyora patia obesitat mòrbida. Em va impactar, amb els meus cinquanta quilos i escaig i l'obsessió per estar prima, la magnitud del cos de la senyora. Li costava respirar i estava asseguda en un silló, repenjada, lliscant des del seient i veient un d'aquells programas cridaners de sobretaula. Feia molta calor i la finestra de l'habitació del nen estava oberta. Allà, sobre el seu escriptori, vam començar a fer unes fitxes d'un llibre de vacances que li havien comprat per a la temporada. El llibre intentava amenitzar les activitats combinant tasques d'estudis, càlcul i comprensió amb altres més lúdiques i creatives. Va ser allà on vaig veure per primer cop l'experiment amb tinta de llimona, tinta invisible. Àvids de coneixement i per trencar la xerrameca de la televisió que ens bombardejava des del menjador, ens vam disposar a escriure quatre frases amb tinta invisible. Vam fer suc de llmona, vam mullar un pinzell i al cap d'una estona vam passar un encenedor per sota i sí, efectivament les paraules, plenes de faltes d'ortografia que havia escrit el nen, apareixien com per art de màgia sobre el paper. Gairebé que calem foc a l'habitació, però el descobriment de la tinta invisible i aquella tarda d'agost va quedar sempre a la meva memòria. Després vaig utilitzar aquesta tinta per escriure dedicatòries, detallets i sorpreses més meravellada jo amb el descobriment i les paraules que els receptors del meu afecte.
No sé perquè avui ha vingut la tinta invisible al meu cap, o perquè després de tant temps de pensar-hi avui inicio el blog ( o això potser sí que ho sé i té a veure amb el subtítol, gàbies).
Estic confinada, i és el 4rt dia. Mai en aquella època de classes particulars, de matinades per anar a estudiar Magisteri a Barcelona; mai ni en el meu més deprimit dia de tardor hauria imaginat que escriuria que estic confinada, i que ja és el 4rt dia. I encara menys podria sospitar que a sobre em considero afortunada, perquè sé que ho soc, de poder estar a casa, gaudint de la companyia de la Virgina, la meva gat@, treballant online, endreçant armaris, cuinant, llegint llibres com llistats telefònics, tatxant ítems de llistetes interminables i veient sèreis sueques.
Qui ens hagués dit, quan vam començar a escoltar les joies de la Corona, i mai millor dit, que la situació acabaria sent un estat d'alarma.
Ho dic amb humor perquè potser ja ens falta oxigen, a la gata i a mi, que el consumeixen tot les espelmes i l'incens que no paro de cremar. Però no, no és per riure. Les notícies fan por, un pànic creixent que se t' agafa a la panxa quan veus aquells gràfics d'infectats que es disparen cap amunt, sense parlar de l'economia que se suïcida sense possibilitat de reanimació.
Des d'aquí, un cop més a tots els treballadors de sanitat, als de prevenció, empleats dels supermercats, transports, periodistes, personal de neteja, cuidadors, forces de seguretat(també, també...) i perruquers a domicili, si convé, també. Gràcies, gràcies per cuidar-nos mentre estem en la comoditat de les nostres particulars gabietes.
A la meva gabieta li convindria una roda d' aquelles de hàmster, perquè un entresòl de l'Eixample no és el millor espai per a caminar o córrer. Bé, amb això de córrer us he volgut enredar, perquè jo corro a agafar el metro i ja estossego. Sóc de les persones anomenades, factor de risc.
Per això potser, quan parlaven de les desgràcies que el virus, el reputíssim COVID-19 feia en d'altres països, i mentre la gent reia dient que només era un constipat, jo ja vaig començar a autoconfirscar-me, deixant d'anar al gimnàs(no em va costar), ioga (això em va costar més ) i curs d'alemany , que no em va costar gens perquè aquesta llengua que em fascina i em té enamorada se'm resisteix més que una excursió a una muntanya costaruda.
Sóc casolana, amb el temps he après i gaudit molt d'estar a casa. Si de joveneta era el cul d'en Jaumet, amb el temps i especialment vivint sola vaig aprendre a gaudir dels espais interiors, decorant-los al meus gust, llegint molt, submergint-me en èpoques passades, cuinant àpats dels que només gaudia jo o pintant la casa de colors.
Cada dia,però, trobem motius per a cridar a algú "capullo"!! uns quants cops. Però també motius per a col•laborar a fer més lleus i lleugers aquest temps
He sentit darrerament més que mai que la humanitat felicita a l'altra part de la humanitat per la seva solidaritat ( penseu en els xinesos i el carregament de medicines cap a Itàlia), per la seva creativitat , les jam sessions als balcons, les coreografies o els aplaudiments i els múltiples videos d' humor , sarcasme i ironia sobre la situació de confinament.
Crec que quan això passi, ens lleparem les ferides i després sortirem a gaudir del sol. Serà una primavera esplendorosa, com sempre diem amb un bon i íntim amic. Esplendorosa de debò. Serà una eufòria per acostar-nos i abraçar a les persones estimades. per brindar per la vida, amb cava, amb aigua amb gas,amb te, o per fer-ho més cool amb l'aperitiu aquest de moda. Per riure, passejar per la platja i pujar als cims més alts. Per treballar molt i fort i reconstruir tant con puguem.
Per a respirar sense ofecs.
Si en alguna cosa puc ajudar a la comunitat és en oferir-vos les meves paraules amagades fins ara en tinta de llimona.
Que tingueu molt bon vespre. Parlem aviat.

Comentaris

  • La tinta invisible...[Ofensiu]
    Romy Ros | 01-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat, Misssullivan: original en la utilització de la tinta de llimona i molt ben descrita la situació de confinament actual.
    Veig que ets bastant nova per aquestes contrades, però m'he quedat amb ganes de llegir el segon capítol. Endavant!!! I molta força!
    Una salutació cordial,
    Romy Ros.-

l´Autor

Misssullivan

6 Relats

4 Comentaris

2422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99