Cercador
TINES DELS MANXONS. CALLUS
Un relat de: Antonio Mora VergésLes tines exemptes – situades fora del mas, al camp - apareixen al Bages –i curiosament només en alguns indrets d'aquesta comarca- a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors –preferentment de les colònies americanes-, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Hi ha noms de lloc que inevitablement associem a fets, emocions, activitats,... i en algun moment de la història de la humanitat BAGES i VI s’associaven al mateix nivell que Paris i el l’amor; Madrid amb l’estultícia i la corrupció; Reus amb la intel•ligència i els negocis; Barcelona amb la modernitat,...
Retratava el Conjunt de 8 tines conegudes com dels Manxons, a Callús, a la comarca del Bages, en un dels camins que porten a la Catalunya interior, al ‘Forat negre’.
La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules, algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que calgut fer al llarg del temps, i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial.
Cada un dels dipòsits o tines es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció, que es feia servir per guardar les eines, i eventualment per aixoplugar-s’hi en cas de pluja.
Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa.
Algú ens hauria d’explicar la raó que va portar a replantar la vinya al Penedès, al Priorat, o Alella al Maresme, i no llevat de la zona d’Artés al Bages, l’explicació de la ‘industrialització’ que començava tímidament a mitjans del segle XIX a Callús, és del tot insuficient.
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Hi ha noms de lloc que inevitablement associem a fets, emocions, activitats,... i en algun moment de la història de la humanitat BAGES i VI s’associaven al mateix nivell que Paris i el l’amor; Madrid amb l’estultícia i la corrupció; Reus amb la intel•ligència i els negocis; Barcelona amb la modernitat,...
Retratava el Conjunt de 8 tines conegudes com dels Manxons, a Callús, a la comarca del Bages, en un dels camins que porten a la Catalunya interior, al ‘Forat negre’.
La major part de les construccions són fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb cairons. La coberta és de teules, algunes de les construccions on es troben els dipòsits presenten reformes que calgut fer al llarg del temps, i per tant els acabats són fets de maons més moderns i en alguna de les parets de la part baixa fins i tot es pot observar la presència de tapial.
Cada un dels dipòsits o tines es troba dins la seva pròpia estructura i/o construcció, que es feia servir per guardar les eines, i eventualment per aixoplugar-s’hi en cas de pluja.
Presenten dues entrades una a la part superior per on s'entrava la verema i una a la part més baixa.
Algú ens hauria d’explicar la raó que va portar a replantar la vinya al Penedès, al Priorat, o Alella al Maresme, i no llevat de la zona d’Artés al Bages, l’explicació de la ‘industrialització’ que començava tímidament a mitjans del segle XIX a Callús, és del tot insuficient.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430014 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ