Tinejdad

És avui, sense presència;
havent perdut mitja ungla entre la sorra;
la convocatòria corànica passeja entre palmeres;
un sol blanc esclafa el moviment,
i el cos, el meu cos, és ausència en dansa.

Va ser ahir que vàrem guanyar camí a la lluna;
el sostre astrològic va baixar a calmar-nos el son;
les paraules es perfilaven en un patí de sombra i fang,
llum densa de nit;
i després les estrelles, més estrelles que pensaments
mirant-se el malic bell;
i el meu cos era ausència de tu;
presència, sò i crida a un déu.

Tanmateix, creix el domini de les teves mans,
en la meva ausència.