Tindria alguna possibilitat, amb la Jessica?

Un relat de: Bonhomia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Angoixada no sap per què, la Nàtzia jeu a les tres de la matinada al seu llit, observant els mobles plens de llibres i objectes, dels quals alguns són records. Treu el vibrador i l'engega, mentre l'observa, amb el pijama posat, avorrida. Vol sentenciar la seva vida. Es troba lletja. No lliga mai ni troba parella.
Definitivament, oblidant records, es comença a passejar el vibrador engegat per sobre el pijama, a l'entrecuix. La seva desesperació és màxima, però no només referent al sexe, sinó a la crua nostàlgia que l'envaeix. Només té aquest objecte per a divertir-se, i no sempre en té ganes.
La Nàtzia és una noia amb problemes psíquics. La visita un psicòleg. Però ella pensa constantmant en el suïcidi. No li parla d'això a ningú, però tampoc li agrada mostrar-se alegre, fingint, fantasmagòricament. Té dues amigues que la volen ajudar, però ella sent que és per pietat i no per estima, i això la desespera.
Es treu la part de baix del pijama, i s'introdueix l'objecte a la vagina. No sap en qui pensar. El fet que no tingui esperança de mantenir una relació sexual la torna boja. Boja d'esgotament. N'està farta. Farta de tot.
Comença a plorar, mentre es masturba. Però feia temps que no plorava, i això la fa sentir més viva, encara que, és clar, mancada d'esperances. Un consolador? Es diu. Un consolador no soluciona res.
Recorda els primers dies, fa cosa de vuit o nou mesos, quan aquest objecte li provocava un plaer sublim, orgasmes continuus.
De sobte, enmig de la plorera, es treu del forat el vibrador i el deixa anar al terra, encara engegat.
No li queda res. Se sent mancada de sentiments, i plena d'odi. Agafa l'ampolla de Ballantine's que té en un dels armaris de la gran habitació. És una habitació confortable, si, però no pas per a ella. Odia el gust del whiski, però tot i així ella comença a englopar de l'ampolla, fins a fer-ho molt més que no ho havia fet altres vegades. Una rialla li fa pensar en l'absurd del món intern en que viu, i li deixen d'importar les coses externes.
Per fi s'ha acabat l'ampolla de Ballantine's. Ara queda un somriure mort, una mena de suïcidi en vida.
S'engrapa el cony i s'excita una mica, sense necessitat del consolador. S'ha masturbat tant durant els últims anys que li caben quatre dits dins la vagina. L'alcohol és el que l'ha excitada, i ella ho sap, ho sap amb odi. Com ja he dit, no sap en qui pensar. De sobte, comença a pensar en una de les seves dues amigues, la Jessica, i això fa que la masturbació esdevingui un plaer una mica més noble. No vol pensar en nois, els odïa.
D'una manera patètica, s'acosta amb dos dits entaforats al cony a un llibre feminista que hi ha a la prestatgeria inferior de la paret de la porta. Precisament li va regalar la Jessica. Tindria alguna possibilitat, amb ella? Està començant a descobrir un cert lesbianisme en el seu interior, i tira el llibre a sobre el llit, on queda cap amunt. El títol és:"Venjança o igualitarisme". Dubta. Potser és massa filosòfic per ella, però el cas és que es llegeix la contraportada i la convenç: és d'història contemporània del feminisme, bàsicament. Això la comença a mig entusiasmar una mica.
Per tant, deixa estar l'art de la masturbació en aquell moment per dedicar-se a llegir-se almenys unes quatre o cinc pàgines d'aquell llibre. Són el principi de l'introducció.
Ara, després d'haver començat, es troba una mica més en el seu cabal, encara que embriagada, però no vol pensar en l'endemà... però després d'haver llegit una estona hi pensa:Tindria alguna possibilitat, amb la Jessica?
Una mica d'il.lusió potser li ha salvat la vida. No sap del cert què passarà, tothom té fantasies nocturnes, però, si més no, el llibre la consola. Feia tres mesos que no llegia.

Quan deixa el llibre, mig borratxa, se li torna a presentar l'enigma del somni nocturn: Tindria alguna possibilitat, amb la Jessica?
Alguna cosa li fa pensar que es pot sentir ajudada, que té una amiga, i, a poc a poc, es vol refer d'aquest tedi tan infernal. Potser demà...

Comentaris

  • Nàtzia...[Ofensiu]
    deòmises | 22-09-2008

    I la pregunta que titula el teu relat fa que el lector es pregunti què hi ha darrere d'aquell llibre (fantasia, realitat, ficció?), o si aquest llibre és com el consolador: un succedani que és plaent.

    Gracies, d.

    PS: També em pregunto si continuarà...

  • Refugis i esperances.[Ofensiu]
    DinsElSilenci | 21-09-2008

    La Nàtzia s'havia quedat sense esperances ni refugis.

    Potser alguns podem viure així, però no d'una forma sana.

    Ella ha trobat la seva esperança -la Jessica-, i potser algun refugi -la lectura, millor que l'alcohol o l'onanisme-.

    Potser demà. El demà sempre és millor amb esperances.

    Apa, encantat de llegir-te.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.