Tinc tanta por que em mor de por!

Reconec que tinc por. Tinc por! I què? Ho dic en veu ben alta: Tinc por! Tinc por! Tinc por! Voleu saber a què tinc tanta por? A tot! A mi mateix, al veí, al gat del veí, a que se’m mori aquella planta tan cara que em vaig comprar la primavera passada, a que l’Andrea no trobi feina, a que aquest país de merda no surti del forat on està ficat, a que els polítics ens segueixin robant, a que ja no hi hagi pa quan arribi al forn, a que ma mare em vulgui parlar de com ha millorat la seva vida sexual d’ençà que s’ha divorciat, a que tot se’n vagi a prendre pel cul, a que els Maies tinguin raó i el món s’acabi enguany, a que el meu ordinador tingui un virus o a que el meu mòbil se li acabi la bateria abans d’arribar a casa. Tinc por! Tinc por!

La meva vida és un neguit constant, una preocupació substitueix a l’altra, ara passo pena per allò i llavors per allò altre! Tinc tanta por!

He anat al forn i he trobat pa. De camí cap a casa he comprat l’Última Hora, que deia amb lletres ben grosses que per fi hem sortit de la crisi, que al Matas l’han ficat a la presó i que el món pareix que no s’acabarà al 2012, que els maies simplement es van cansar d’escriure calendari. L’Andrea m’ha trucat per contar-me que ha trobat feina a una assessoria fiscal. El gat del veí ha partit buscant moixes per cardar. Content com unes pasqües amb tantes bones notícies he anat a visitar la mare que m’ha contat que s’ha reconciliat amb el pare i a més m’ha recomanat un antivirus sorprenentment potent.

Coions! Merda! Sí és que ja ho sabia jo! Al meu mòbil se li ha acabat la bateria. I si ara algú em telefona? I si hi ha qualque “de nou”? Ai! Quina por! Quina porada!