Cercador
tinc son
Un relat de: fleur- Compartir:
tinc son i els ulls se'm tanquen,
ells són els culpables de la meva mala cara.
ells fan que em senti malament als matins.
ells m'obliguen a odiar el despertador
ells, dolents, no saben què és la peresa.
ells m'aprecien?
no, només volen fer-me mal.
i la son, què fa la son? la son només dorm.
quina enveja.
i ells, són ells... el somnis impossibles que em fan pensar en tu, els somnis que m'obliguen a restar desperta per a creure que són reals.... i que ja fa mesos que dura.
Comentaris
-
Molt maco...[Ofensiu]N | 05-02-2006 | Valoració: 10
Però no els hi tinguis ràbia els ulls pobres...jeje...un petonas!
-
Aquests ulls de son...[Ofensiu]Buk | 19-01-2006
Hola fleur.
M'ha agradat molt el teu poema. L'he llegit aquest matí i he pensat. "Mira, així exactament em sento jo". L'únic que no em quadra massa és el final. Jo ho acabaria on dius:
"i la son, què fa la son? la son només dorm.
quina enveja."
Em sembla un final perfecte. Crec que així, tot el poema seria perfecte. La resta la trobo una mica forçada. Però vaja, és només una opinió. No facis massa cas.
Una abraçada
Buk
l´Autor
57 Relats
118 Comentaris
56932 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
sóc.....sóc blau sóc verd, sóc roig i no sóc res.
sóc gel, sóc foc, sóc neu, sóc vent, i sóc aigua.
sóc jo, no tu, no ell
sóc qui vull ser....
La PrInCeSa De La ReVoLtA*