Cercador
Tinc por
Un relat de: msh0044- Compartir:
D'aquí uns minuts em trucarà la meva germana al mòbil per comunicar-me el resultat del TAC que varen realitzar al meu pare la setmana passada.
No comprenc com no m'he acostumat a aquesta angoixa, a aquest sentiment que m'engarrota el pit, em treu l'aire, em manté en un estat de nerviosisme extrem. Per moments tinc la sensació que defalliré.
La veritat és que cada sis mesos sembla la primera vegada. Me'n vaig a dormir aparentment tranquil·la, inclús hi ha moments que oblido del tot la processó que m'espera l'endemà.
Em faig el sopar, menjo amb una gana considerable, llegeixo una estona, no necessito valer-me d'un gran esforç per concentrar-me Però l'endemà m'aixeco, i en principi tot comença bé: em dutxo, prenc el meu cafè amb llet i de sobte, sense previ avis, zas, se'm enfonsa el pit.
Sí, ja s'acosta, el noto molt a prop meu: una altra vegada aquell dolor.
Em va pujant poc a poc pel cos, m'arrossega, em deixo arrossegar. Em sacseja, i em deixo sacsejar. No em resisteixo, resultaria inútil. Per desgràcia sé perfectament que és un sentiment contra el que no puc lluitar. És ràpid, ferotge, i les seves urpes m'ofeguen. No puc fingir.
El veig allà, està allà, és el meu pare! Per Déu, és el meu pare!
No, no és el veí, l'amic, el conegut aquell del que em comentaren la setmana passada que té càncer, que s'ha mort, que està en fase terminal . No, és el meu pare!!. I el perdo, sento que el perdo, tinc por a perdre'l. No vull, no!!!!!!!!
Prou. En deu minuts potser canviarà la meva vida, els meus ulls, el meu cor, jo. En deu minuts puc travessar la porta de l' infern; la veig, de lluny, em fa por, no hi vull entrar, no per Déu, no puc. Una altre vegada aquella lletania de la quimioteràpia, radioteràpia, medicació, informes que no entenc . I sempre llàgrimes, llàgrimes, aquell dolor al pit, aquella ràbia, aquella cos feixuc, aquella tristesa . No, no ho aguantaré, no podré . Sí, sí que podré, tothom ho fa .. per Déu, que estic dient!!!! No, no vull
Tinc por.
Comentaris
-
intenta pensar...[Ofensiu]evie2 | 16-06-2010
intenta pensar que la teva angoixa, no farà que canviín els resultats. així que, sabent que, per desgràcia, la vida és com és... proba a reconvertir l'angoixa en força, perque força és el que fa falta i ser fort el que ens pot fer tirar endavant a tots.
una abraçada!
evie2 -
Dona....[Ofensiu]Judas Escariot | 05-02-2010
No sabria pas què dir-te. La veritat, i sense ànim d' ofendre, tot plegat em sembla una mica victimista. És dur, jo he viscut l' experiència, fa dos anys el meu pare va patir un càncer, i ara farà un any me'n van detectar un a mi, i no arribo ni als 25. És dur, però tant si ho vius en primera persona com en tercera, és tan sols una ensenyança més de la vida, i creu-me, se'n aprèn molt! M' ofereixo a donar-te un cop de mà pel que puguessis necessitar i que jo et pugui oferir. I recorda sempre, que el valent no és el qui no té por, sinó el qui malgrat tenir-la, no es deixa condicionar per ella.
-
Moments d'angoxia...[Ofensiu]natasha | 05-02-2010
... i quanta raó tens quan dius "no és el vaí, ni el conegut.." perquè quan és així ens pot afectar, però relativament... però quan veus que et toca tan d'aprop... es pateix molt, tot i que cal seguir amb la rutina.
Fina aviat i... a ser forts!