Tinc por

Un relat de: Equinozio

Tinc por, no se perquè? Val, si que ho se però continuo tenint por. Com puc haver arribat a parar aquí? Estic en un bosc d'aquells de tardor, on totes les fulles estan pel terra formant una catifa de color de canyella, on tots els arbres estan pàl·lids perquè han perdut la seva pell, que els identifica, diferencia i classifica; les fulles. Les fulles cauen suaument al compàs del vent, mentre les gronxa a totes com una mare gronxa al seu fill i les fa ballar una dansa que es observada per la lluna, des de allà on està, distant. Ella les observa des de que comencen a ballar fins que es cansen i reposen al terra. El vent mentre juga amb les fulles, balanceja plàcidament els arbres i la lluna els canta una nana i aquests estan compassats com ho estan les estacions del l'any. Tot el bosc s'adona i escolta aquest suau i fràgil equilibri, i aleshores els llops diuen el adéu a aquell dia que ha posat fi. Els mussols, des de la foscor, estan buscant el seu aliment. Sembla ser que són els únics que no s'adonen que tothom busca la tranquil·litat que la mare naturalesa els brinda.
Estic perdut, la foscor m'envaeix. Mentre camino puc sentir els suaus murmuris dels arbres que es desperten gràcies als suaus crits agònics de les fulles que trepitjo. He de buscar un lloc que identifiqui. Tot el bosc resta en silenci. Un silenci profund, ja que el vent i la lluna dormen plàcidament. No tot està en silenci. Sento… un respirar. Deu haver algú pels voltants. El meu cor s'accelera. Em poso nerviós. Suo. Tremolo. Em quedo parat, immòbil, esperant que aquest algú aparegui. El temps passa com passen els dies. Sembla que ja no hi ha ningú, com a mínim ho sembla. Per si de cas … resto… uns minuts… quiet, només observant.
Apareix la lluna darrera els núvols i m'il·lumina el bosc. La seva tendra llum és blanca, fràgil i omniscient. Me la presta perquè sap que tinc por i perquè sap que s'ho agrairé. Puc veure com, inexorablement, tot el bosc esdevé pàl·lid, com si una onada de llum de la lluna hagués arribat al bosc. Mentre observo veig el camí que estic seguint. Miro el cel per agrair-ho a la lluna i veig com un estel fugaç traça un camí sobre la volta celeste i em deixa unes espurnes marcant el camí que he de seguir. Caminaré sota les estrelles. Estic atònit per aquest regal de la mare naturalesa, miro al cel i dono gràcies a existir.
Ja no tinc por, ara em quedaria a viure aquest moment eternament, igual que si fos un petit príncep que viu en un petit planeta, allunyat d'aquí, i volgués veure una eternitat de postes de sol en aquell petit planeta, on donant un pas podria decidir si estar de dia o de nit.
Què hi ha allà? Sembla una persona, deu estar perdut, com jo ho estava, quins records. M'aproparé a veure que fa. Sembla estar observant el bosc, igual que jo vaig fer. M'apropo. Em veu. Es sorprèn, però no surt corrent, si no que resta allà quiet, fix, com si volgués marxar però alhora volgués saber que passa.
Què està passant? Aquella llum que oscil·lava distant, dintre del bosc, s'ha apropat. Sembla una ànima, que vaga vigilant el bosc, mentre tot el món dorm. És blanca com la neu, transparent com el gel i fràgil com qualsevol equilibri. Es torna a moure. S'apropa. Estira el braç, la ma, el dit , em toca. Per tot el cos noto un sua formigueig i noto com si el meu cos estigués xuclant alguna cosa. Durant aquest procés puc veure tot el què ell va veure durant la seva vida, les fulles, la lluna , el vent, les estrelles… Aquest ser que m'ha toca comença a desaparèixer. Començo a perdre visió, ho veig to nivi, tanco els ulls per no veure, i hi continuo veient. Desapareix. Per últim moment, en el lloc on m'ha tocat i des de allà començo a tornar-me nivi mentre suro dolçament per l'aire com si d'un titella em tractés.

Comentaris

  • tinc por[Ofensiu]
    abeixa | 31-08-2005 | Valoració: 10

    esta mol be

  • Complicat[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-06-2005

    Complicat aquest relat, Equi, i et diré perquè ho veig així. Tu tens vena de poeta i es nota tant en el primer paràgraf com en l'últim. Al mig, al voler crear una esfera de misteri, aquesta queda com enboirada per les descripcions anteriors, fent que repeteixis paraules massa sovint que, potser, en un fet poètic quedaria bé, com a recurs, però personalment crec que aquí no. (Que consti que és una crítica constructiva, eh?) Penso que per escriure un relat, hauries de tenir més clar que vas a fer un relat i deslliurar-te, per uns instants, de la vena que abans et comentava. Coincidint amb el que t'he dit en un poema teu avui mateix, aquell era un poema que podria ser un relat, aquest és un relat que té taques de poesia... No sé si m'explico.

    Biel.

  • màgic i místic...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-05-2005 | Valoració: 10

    Un relat ple de màgia, amb imatges misterioses i sensacions captades de la nit i el bosc. M'agrada el misticisme que desprèn, l'ànima vagant etèria, el poder sentir el que ella ha viscut.
    Potser aquesta por a captar massa coses amb les quer no acabem de creure del tot, amb l'esperit de la natura, amb l'encís i la força de la lluna, amb les percepcions que van més enllà del que veuen els ulls.
    Tot un món amagat, misteris de vida, misteris de mort...
    Sensibilitat a flor de pell!

    Una abraçada!

  • Hola Equinozio![Ofensiu]
    La flama de l'oest | 14-05-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltisim el teu relat, molt misterios, i alhora d'allò més fantàstic, aquesta por...marxa, i sort que ho fa...m'ha agrdat moltstim!!!!!!

    Petons i abraçades

  • a l'altura sempre![Ofensiu]
    quetzcoatl | 14-05-2005

    Fantastic aquest tambe: mistic, misterios i descrit amb molta bellesa. Felicitats de nou!!

    m

  • Hola noi![Ofensiu]
    Baiasca | 07-04-2005

    Juer Enricu! Quina manera de trobar-se! M'ha encantat... :)
    El proper cop que et canviis de nom... avisa'm siusplau, que m'he tornat lela buscant el teu altre nom...

    Jijiji

    Res, que molts petons, ja m'explicaràs perquè te l'has canviat... ;)

    Yas

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269379 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil