Tinc el mal geni.

Tinc el mal geni …


Tinc el mal geni
forjat a la fornal
i a l'enclusa de la meva vida.
Potser m'he endurit, sí,
però sense perdre la tendresa.
M'agraden les roses
amb espines i tot.
Procuro no llaurar ni sembrar
tòpics enlloc.
Sé que no és bo posar
plom a les sabates,
el camí es fa més dur,
el peu pateix, i les sabates uf...
No cal guardar pedres
si no són per construir.
Però mal geni perquè,
perquè del gris no
m'agrada que en diguin negre,
tampoc no m'agrada
que em diguin que la creu
no es pot desclavar
i fer-ne dues dreceres paral·leles...
No tinc conviccions acabades,
tot és viu i evoluciona com jo.
Tinc una bona espatlla,
quan era jove hi duia la motxilla,
ara hi duc la vida.
A la copa dels somriures
també hi tinc brindis,
i alguna copa trencada...
Els brindis dels somriures
arriben a l'ànima,
i enriqueixen l'esperit.
Sempre hi ha qui poda
els somriures i queda
per sempre més com un arbre nu.
Però sempre hi ha
la llavor del somriure
només cal deixar que germini.
No és bo anar contra natura,
si tenim un somriure
l'hem de deixar néixer,
no ho podem impedir,
o no ho hauríem d'impedir.
Tot és un arreveure,
un avui i un ahir.


onatge