Cercador
Tinc dos problemes
Un relat de: indefinida- Compartir:
Rampells rutinaris em recorren el cos, de nou.
Remeno entre els fàrmacs de l'armari, però res.
S'han acabat les aspirines i són les nou, tot tancat.
Anestesio la ment amb whisky del bo, com de costum.
Rarament sempre acaba passant el mateix, no sé com, :
Rampells, falta de pastilles, sonen les nou i glops d'alcohol.
Està clar que tinc un problema: Em falten aspirines!
Comentaris
-
Curtet i molt clar[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-01-2008 | Valoració: 10
Em presento. Sóc en Joan. Una aspirina amb h d'humà.
No sóc un redemptor ni salvador. Sí sóc un compartidor. Obro la porta del diàleg.
El teu relat amb wisky o brandy (m'agrada més) ofereix a xerrar. -
Soniritat[Ofensiu]rokins | 09-01-2008
M'agrada el ritme i la sonoritat del poema, també l'estil distés. M'ho he passat bé llegint-ho....
-
m'agrada el joc de paraules que utilitzes[Ofensiu]jOaneTa | 08-01-2008 | Valoració: 10
feliçç 2oo8
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120466 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...