Cercador
Tímid i reservat
Un relat de: llamp!Vull, però no puc
Puc, però no vull.
Goso dir, goso fer
No faig ni dic.
Què és ser tímid?
Gosar i no acabar
o no gosar ni començar?
Al primer contacte
trencava el gel.
En el segon acte,
no em treia el vel.
La mirada s'em queia,
la veu em tremolava,
el desig es desfeia,
la paret s'aixecava.
Quan hi ha confiança
sé amb qui parlo,
quan hi ha frisança
m'amago al cau.
No llençaré la tovallola,
Em burlaré dels demés.
No diré ni "Hola",
ni per vençut em donaré.
M'alçaré contra els prejudicis,
trencaré el silènci gelós,
No deixaré que m'odiïs,
em burlaré dels temors.
I tot i axí, seré tímid.
Tindré paciència i seré tranquil,
No hi haurà espai pels cínics,
i seré amic dels amics.
Però no demanis ser sociable.
L'atreviment és pels desimbolts,
jo com a molt seré agradable
i amagaré les meves emocions.
Sóc així, tímid i reservat,
un més que no passa l'obstacle
de la temible realitat
i testimonia aquesta debacle.
Comentaris
-
Estimat llampec[Ofensiu]Vesna | 11-04-2008 | Valoració: 10
He llegit el teu poema i em sembla molt bona recomenació.
Penso que és molt descriptiu i que està molt ben plantejat. Et pots sentir realment orgullós dels teus versos perque jo com a lectora m'hi sento d'haver donat amb ell.
Una abraçada molt forta.
Thaïs -
Molt bona descripció[Ofensiu]mimí | 01-07-2007 | Valoració: 9
Fas que ens poguem identificar, jo he patit molt de temps, que no sé si era tímidesa o introversió, cada vegada intento enfrontar-m'hi i millorar però a la vida sempre hi ha novetats en les que ens sentim insegurs i no sabem si amagar-nos o tirar endavant, es clar, sempre és més fàcil amagar-se, d'una manera o altre es pateix, és pateix quan ens inculpem per no haver-nos atrevit, i patim per donar el pas, però penso que tirar endavant és petit el patiment perque ens fa una mica millors.
Endavant i ànims -
una definicio de timidesa[Ofensiu]Júlia Vic | 05-05-2007 | Valoració: 10
Se pas si és autobiografic, intueixo que sí. I m'agrada i m'hi sento identificada en les teves paraules. Aquesta nit m'ha tocat fer un discurset en un sopar de feina... ufff, les he passat magres, amb el que m'agrada passar desapercebuda a mi. I m'agraden totes les estrofes, totes i cada una d'elles. Cada poema que llegeixo teva és una sorpresa, i, ara no puc aturar-me! Petons. Júlia.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
348932 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès