Cercador


Llista categories

T'imagines, viure?!

Un relat de: Illadestany

T'imagines, viure?!





Com m'agradaria
tornar a la vida!,
Respirar de nou
ample el pit
a la clara lluna,
caminar sense ofec,
pensar sense pànic
projectar joies
ni que fossin hipotètiques,
de futur.
Com voldria de nou
sentir la sang
saltironejant per les venes,
i obrir els ulls a l'atzur
i la pell a la calidesa de l'aire
i notar al rostre
les fresquívoles ones marines!
Com deliria, sobretot,
si pogués tornar a riure a ple pulmó,
oblidada de l'asfalt
i de les malaltes neurones que,
ara i adés,
m'immergeixen als meus hòrrids,
estúpids inferns.

Comentaris

Afegir comentari
  • Bell poema[Ofensiu]
    joanalvol | 06-02-2011 | Valoració: 10

    Feia temps que no passejava per Relats, avui ho he fet i m'he topat amb la teva pàgina. El teu poema és un cant a la vida, sembla senzill però no ho és. Em quedo amb els quatre verssos darrers. Són definitius i definidors.

    M'agrada
    Joanalvol

  • Viure? i tant![Ofensiu]
    Joan Rovira | 23-07-2010 | Valoració: 10

    Viure és fer-se conscient de tot el que ens envolta.
    Viure ,és trobar paraules, per fer de la vida un sentiment profund, i obrir les portes a les arrels més intimes de la nostre existència.
    M'agradat molt llegir els teus escrits.
    Tot i que no passo per relats massa sovint.
    Aprofito el comentari per donar-te les gràcies per la teva lectura i la teva valoració

  • si ho imagino?[Ofensiu]
    panxample | 16-07-2010 | Valoració: 10

    i tant!
    com m'agrada el teu gest,
    i el record dels qui han marxat.
    pit i amunt, avant!

  • :)[Ofensiu]
    Lafadadelanit | 05-12-2009

    "com m'agradaria tornar a la vida..."
    llegint simplement això ja he desitjat comentar-te; també per agrair-te que tu ho fessis a mi :)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Afegir a preferits
Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >