Tic-tac...clock...shhh!

Un relat de: Paika

Em fas por, però alhora em fascines.
No et canses, fas sempre el mateix i no et canses.
Els únics sotracs possibles a la teva monòtona vida són els dos canvis horaris que tenen lloc un parell de cops a l'any, i possiblement alguna aturada imprevista demanant a crits que et donem corda.

Et miro. Segueixes fascinant-me.
Vas pertànyer al besavi, vas passar a mans de l'avi que el va oblidar dins aquell vell bagul i ara penges de la paret del menjador de casa meva des de que la mare et va rescatar.

Ets vell. Es veu en la fusta, de bona qualitat, però vella i gastada pels anys. La part davantera, però és de vidre, així doncs, puc veure't les entranyes. Tot el cúmul de rodetes, engranatges i mecanismes; es mouen, lentament alguns; a gran velocitat, altres.

Em fixo en la més petita. Sens dubte és la que et fa funcionar. Sense ella no sonaria a cada hora aquell dolç i nostàlgic so que em fa despertar sempre de la letargia en la que em trobo.
Aquesta rodeta, petita i insignificant per alguns, es mou ràpidament i traspuant coratge. Fa moure una de més gran i menys ràpida, a la que li costa treball acabar de donar la volta a sí mateixa. Així, totes elles encadenades les unes a les altres acaben per fer moure a l afí, la més gran, que en completar el cercle viciós mou una agulla. Les agulles, tramposes i impacients, malèvoles i juganeres. Ens coneixen, saben quan necessitem aquells cinc minuts justos per no fer tard, però traïdores ens en esgarrapen deu més de les nostres mans. Es diverteixen veient-nos córrer. És la seva diversió.
Tanmateix, quan aquells minuts no ens calen, és més ens destorben, s'entretenen i triguen en moure's. Gaudeixen quan patim esperant a que es decideixin a donar pas al minut següent.
No sé ben bé com funciones, però em fas pànic.
Et miro i una onada de pànic i ràbia s'apodera de mi.
T' odio, o t'envejo. No.
Em fas llàstima. O por.
Em fa llàstima la teva monòtona i repetitiva vida, la falta de canvis, tret dels oportuns al llarg de l'any.
Por, perquè un dia, cansat i fart de tot, explotaràs i em fa por ser-hi en aquell moment i prendre mal.
Puc envejar en algun moment la teva vida absenta de preocupacions i perills.
Et destrossaria quan faig tard i no m'ajudes, sinó que ho empitjores; quan mous les agulles amb parsimònia isi em notes impacient.
Em posa furiosa el repetitiu tic-tac de la agulla secundera que per més enri a vegades fins i tot sembla alegre.
T'odio perquè em controles!

Comentaris

  • UN SOMRIURE...?[Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    em dius que quan has llegit el meu poema... t´he fet SOMRIURE aquest matí...
    doncs... em dono per molt satisfet... ja no puc desitjar més... que saber que somrius... valia la pena fer el poema ( encara que poèticament... no valgui gran cosa )
    ´timo molt, prost... NYE! ( no goso acabar-ho d´escriure... potser t´enfades... i això, NOOOOOO!!!!!! )

  • MOLT MOLT MOLT CLAR!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004

    "...la christy sóc jo, la Paika també, patufa és qualsevol de les dues depenent de qui ho digui però normalment ho és ella perquè li dic jo"
    CLARÍSSIM!!!! ( ja ja ja)... m´he pixat de riure... ja ja ja... ( que no veus que sóc un tontorràs, un despistat...
    no t´enfadis... és broma, ja ho he entès...
    o zea:
    "que jo zoc fill de mon pare espós de ma mare filla del meu avi amic d´en Quimet veí de Tarrasa"... t´ha quedat clar...? je je je
    ( poc a poc... si tens prou paciència, aconseguiràs ensenyar a aquest "despistadillo"
    que t´estima.
    que no "reposin" massa els altres escrits que tens guardats a la caixa forta... poden "caducar i fer-se-hi cuquets" ( je je je )
    Fins ara...

  • Sóc una babau![Ofensiu]
    OhCapità | 30-12-2004 | Valoració: 10

    Perquè se'm cau la baba!! Llegint el què escrius, és clar.
    En cap moment es perd el fil conductor, molt bo.
    Et seguiré buscant entre onada i onada.

  • aix... et faré una petita explicació d'allò que suposo que no entens...[Ofensiu]
    Paika | 30-12-2004

    les nenes som les dues (logic..) la christy soc jo, la Paika.. tb... el nye es una parida que sic sempre.. que hi farem... la patufa és qualsevol de les dues (depenent de qui ho digui) però normalmen ho és ella perquè li dic jo...

    sí que tinc més escrits, però amb temps, que encara s'han d'acabar de fer( potser no els toco però.. per si de cas els deiarem reposar)

    m' heu ajudat molt tots els que heu llegit els meus escrits i que els heu comentat, m'heu fet segui penjant coses, aquest lloc és com un món apart, és fantàstic poder entrar-hi i coneixer gent com vosaltres, compartir sentiments i gaurdir llegint escrits d'altes persones... molts petons i moltissimes gràcies!

  • TIC-TAC...CLOCK... UU-UU-UU....[Ofensiu]
    Capdelin | 30-12-2004 | Valoració: 10

    quan he vist en l´apartat "els últims comentats" (TIC-TAC...clock...shhh!) m´he aturat un moment i he pensat: un tema de rellotges...? serà una altra Paika, Paika-2?
    i quan l´he obert i he vist que era teu... el cor m´ha fet un salt... uaaaaaaà!!!!! no saps quina alegria m´has donat... nye!!! ( ja ja ja ) és el millor regal que em podies fer per cap d´any!
    ( el títol, fantàstic... com tots els teus títols... idea de AILATAN?... quin cap, nye!!!)
    M´ha agradat moltíssim el relat... d´una petita idea (un rellotge del besavi... ) hi treus tant de suc... ets una màquina creadora...
    Quin trio!: PAIKA-AILATAN-CAPDELIN!!! som invencibles, tres paranoies collonudes, unides, com una pinya, amb una mateixa ment i un cor cada vegada més unit i cada cop ens estimem més i més... ens entenem perfectament... i les llunyanies... no importen!!!
    Em faig un tip de riure amb el creuatge de missatges i comentaris dels TRES!... encara que jo, per ara... no entenc gran cosa... em teniu ben intrigat je je je...
    Ja m´he perdut... és que al mirar la foto maquíssima de la dreta... ( espera que la tapo un moment...) ja està... doncs, això... què deia?... ah, sí...
    TIC-TAC, TIC-TAC... callaaaa! quan parlo amb la Paika... no existeixes, no hi ha temps...
    Ufff!, què n´estic de content...!
    PAIKA, Christy, nye, patufa, nena... je je je... hem d´aconseguir que aquesta NENA tan riallera, la AILATAN... escrigui i publiqui algun relat... així la podrem ben pentinar... ai, no!, és broma je je je... li prometem que li farem bons comentaris...
    petons infinits... i, referent a l´any nou (TIC-TAC... CLOCK...SHHH! ) sí, ja ho sé: entrar, gaudir i acabar!!!
    Encara no he comprat els llibres... sóc un mandrós... avui mateix, sens falta... em moro de ganes de llegir-los...
    Que un milió de marietes i margaridetes i tarongetes... t´omplin de felicitat i que... encara que falli algun "amorcito"... ens tens a nosaltres dos (AILATAN+CAPDELIN) al teu costat per serpre, a qualsevol hora... i nosaltres no et fallarem... MAI!!!!
    muaaaaaaà! bitju... NYE!!!!

  • ah! per cert...[Ofensiu]
    Ailatan | 30-12-2004

    i no pot ser que l'únic que volen els rellotges es crida l'atenció? amb tu ho han conseguit... (preguta al aire... reflexionem!)

  • Paika | 30-12-2004

    crec que... nomes puc contestar-te amb un somriure i amb un sincer: gràcies patufa!

  • tic-tac... boom![Ofensiu]
    Ailatan | 30-12-2004 | Valoració: 10

    ets una bomba! molts cops tu també em fas por... por de perdret per soposat! m'encanta llegi i contrasta les paranoies per què se que a més d'acompanyar-me en el cami de la vida ho fas entenen-me! tu si que em fasines! soc la primera chincha capdelin... ;p jajaja no deixis mai de veureu tot amb aquesta prespectiva de... piscis?jajaja ja saps... i no deixis que mai responguin a les teves preguntes, això et fa ser especial, et fa raonar les coses i que els demés reflexionin o per altra banda vegin una altra prespectiva de la vida, una prespectiva apaikejada, si i que? es el millor que et pot passa... ens veiem, sempre en contacte. (m'agradaria saber quan has trigat a escriure ailatan... jajaja)
    -> resumint com sempre els teus pensaments i desitjos: feliç viatge al 2005 (entrada, estança i sortida)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Paika

11 Relats

67 Comentaris

19866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Diguem que soc una estudiant de 16 anys que es passa els dies amb un llibre a les mans i escoltant música, quan no, està amb els amics.
M'encanta el mar i sempre que puc faig una escapada allà on sigui.
Vaig descobrir fa un parell de mesos el que ara és una de les coses que més m'agrada fer, escriure.
No m'agraden els rellotges, em fan sentir controlada; i m'inquieten molt els miralls...
tinc devilitat per les marietes,les margarides, els solets i m'encanta fer fotos dels meus ulls, un petit toc narcicista que tinc...
Procuro portar sempre alguna cosa de color taronja i un somriure a la cara i contagiar-lo als altres.
Per cert, soc piscis,cosa que em fa tenir molts canvis d'humor (però procuro controar-los).