t'He trOBaT

Un relat de: AnNna

T'he trobat.
Tants anys d'espera,
han fet fruït:
ets amb mi.

T'he trobat.
Ets amb mi,
sóc amb tu.
Sóc feliç.

T'he trobat.
No ets un príncep,
però m'estimes,
ja en tinc prou.

T'he trobat.
Amb tu, lliure,
sens barreres,
puc ser jo.

T'he trobat.
Amb tu visc,
per tu moro,
en tu crec.

T'he trobat.
Jo t'estimo
i gràcies a això,
torno a néixer.

Comentaris

  • afortunada[Ofensiu]
    fill de les ombres | 13-04-2005 | Valoració: 10

    afortunada doncs, jo segueixo buscant qui pinti el "cel de plom" (la meva primera poesia-cancó a relats) d'un blau radiant.

    et felicito perque no és gens facil expressar tant en tants pocs versos, i els mateixos versos amb tan poques i breus paraules.

    m'agrada el teu estil.

  • Naixement[Ofensiu]
    George Brown | 21-03-2005

    Un poema ràpid… en el sentit de que es llegeix de forma molt dinàmica, el fet de la repetició del primer vers ajuda molt, versos molt curtets, amb la informació necessària, formulant els sentiments de forma directe... l'espera, l'arribada, com ets, com sóc, com em fas sentir, i per últim la idea del naixement... m'ha agradat molt això d'expressar el moment de l'enamorament com el punt de partida, com el naixement... ‘abans de tu, no existia'...

    una abraçada,
    Jordi.