Cercador
THE TIME (dos drissos)
Un relat de: MaiAhir, quan l’avui encara no existia,
les agulles inquietes, amb el bellugueig del tic-tac,
ressonaven, indecises, mentre fugia l’estona.
Les íntimes ombres dels instants,
ara, són heroïnes de fresses exhaurides.
_________________________________________
Avui, quan l’ahir ja reposa
i m’amara la fressa
instintiva de l’ombra,
sóc empremta desfeta,
a prop de tot el que m’envolta.
________________________________________-
Comentaris
-
Gràcies![Ofensiu]Mai | 26-01-2012
Moltes gràcies, Joan! M'alegro que t'agradin aquests drissos. Tanmateix, et convido a llegir-ne més i, si en tens ganes a participar-hi, al web "L'espai poètic del drís" http://germa-drissos.jimdo.com/
Salutacions!
Montse -
versos molt pregons...[Ofensiu]joandemataro | 26-01-2012 | Valoració: 10
que cal rellegir per assaborir, doncs estan plens de significat i expressats de forma molt bella
salutacions des del temps de mataró
joan