THE TIME (dos drissos)

Un relat de: Mai

Ahir, quan l’avui encara no existia,
les agulles inquietes, amb el bellugueig del tic-tac,

ressonaven, indecises, mentre fugia l’estona.

Les íntimes ombres dels instants,
ara, són heroïnes de fresses exhaurides.

_________________________________________

Avui, quan l’ahir ja reposa
i m’amara la fressa

instintiva de l’ombra,

sóc empremta desfeta,
a prop de tot el que m’envolta.

________________________________________-

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Mai | 26-01-2012

    Moltes gràcies, Joan! M'alegro que t'agradin aquests drissos. Tanmateix, et convido a llegir-ne més i, si en tens ganes a participar-hi, al web "L'espai poètic del drís" http://germa-drissos.jimdo.com/

    Salutacions!

    Montse

  • versos molt pregons...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-01-2012 | Valoració: 10

    que cal rellegir per assaborir, doncs estan plens de significat i expressats de forma molt bella

    salutacions des del temps de mataró
    joan