The show must go on

Un relat de: Pol.lux

Senyors... no! No és inevitable! No gosin enganyar-nos amb afirmacions que no duen enlloc... perquè tots sabem que no ho és pas! Quina necessitat tenen de fer la guerra? És... orgull personal? Més orgull encara... Que no saben que són la primera potència mundial, encara que ens pesi a la resta del món? O potser no s'havien adonat que tot aquest escàndol, ple de reticències, no els està portant més que problemes? No creuen que la societat mundial ja ha après, no sense haver-hi ensopegat abans milers de cops, que una guerra no serveix per a res? O potser hi tenen algun interès amagat... el petroli potser? Perquè si no no s'entén pas... Què pretenen? acabar amb la vida de milions de civils innocents? Tal com van fer amb l'Afganistan? No! Ara ho entenc tot... S'admiren el Miguel Delibes i volen retre-li tribut amb un nou capítol dels SANTS INNOCENTS... Doncs que sàpiguen que, a la seva història, ni l'Azarias, ni el Paco el bajo, ni la Règula... ni cap dels innocents no mor... només la niña chica... i de causes naturals, pobreta... Dec ser la persona no-sé-quants-mil i u que els escriu... no sé pas quants habitants hi ha al món ara mateix... però estic segur que si fessin un referèndum sobre la guerra sortiria un no rotund... Però com que veig que per a vostès tots els estaments que respecta el 99% dels països no són més que palla bruta... doncs res... endavant... facin la guerra... i després... no dubtin un segon a penjar-se totes les medalles que puguin... i facin més tard un macrofuneral a l'estil ianqui en record de tots els soldats que hagin estat morts en combat... que no resultaran ser més que una milionèsima part dels civils morts... i, a la vegada, la mil·lèsima part de la milionèsima part dels familiars dels difunts... i... no segueixo perquè dubto que hi hagi xifres que expressin nombres tan descomunalment grans... de difunts... de vides inútils... de quaderns trencats per la meitat... de famílies destrossades... de societats malmeses... d'identitats perdudes... de sentiments ferits... És el que volen... no? Són els guardians dels món. Són poderosos. Són els millors. Són imbatibles. Són... la representació més eficaç que hi ha hagut mai de com pot arribar a ser d'ingènua la humanitat... Si hi ha míssils i armes químiques a l'Iraq... no ho sé, vetllin per la resta del planeta almenys... o es pensen que es quedaran de braços plegats, tot mirant com devasten el seu país? Que ho farien vostès, potser? Ni els que ens qualifiquem com a pacifistes no sabem quina seria la nostra reacció en cas que ataquessin el nostre territori... el nostre país... la nostra gent... la nostra societat... i... per damunt de tot, els nostres sentiments... Però... endavant... tal com va dir el malaurat Freddy Mercury, tot i que en un sentit totalment oposat al seu... The Show Must Go On...

Comentaris

  • the show must go on!![Ofensiu]
    victoria galofré fernández | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Visca el teu relat i visca Freddie Mercury!!!!!!
    una abraçada. (pobre... amb la gran veu i personalitat que tenia).

    vicky.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

65114 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com