T'he retrobat

Ei llibre:) Merci per els comantaris.
M'he posat a llegir, fent un "kit kat" d'estudi, q estic amb la selec, i aquest m'ha agradat molt.
Jo vaig retrobar a la meva parella pero la vaig tornar a perdre...
i ara per ara mira...
M'ha agradat molt! mlt tendre :)

Revolució!

ens regala una tendresa infinita... aquella que només pots sentir per un amor que sí, que ara ja saps cert i que intueixis que mai no pot morir... aquell que un dia t'ha amoïnat amb les seves pors i les seves incerteses, però que tu, ara, ja el saps prou teu, ben aprop, l'has redescobert amb un component afegit que et fa tenir la seguretat que serà infinit, i això et fa dir "t'he retrobat". I aquesta bella imatge que has reflectit amb unes paraules magnífiques... [tinc el passat construït sobre el present, provem de caminar junts...]"

Enhorabona, Llibre, un poema exquisit. Un altre, de exquisit.

Una abraçada molt gran.

en dues categories:
a) adjectiu perquè és el qualificatiu que complementa i defineix tot aquest poema en què les ganes de continuar endavant:
ara que tinc el passat construït damunt el present (...) provem de caminar al temps
de lluitar plegats amb qui vols que t'abraci
b) gerundi l'acció que demanes de construir tot allò que semblava enderrocat ofegat entre boires de temença i que ara l'edifiques, construeixes, com una au fènix que reneix de les cendres.

Un bell poema de contingut.

Un petonàs

Nena! Que maco! De veritat... és tan... és que no ho sé... jejeje!!! Però m'agrada molt!

I ara penses: "quin comentari més cutre que em fa, aquesta, només diu -m'ha agradat- i ja està..."

Però és que no ho sé, no en tinc ganes ara, de posar-m'hi en serio... ja m'he oblidat de com comentàvem poemes a classe de literatura!!!! :$

Bé, el cas és que feia temps que no et comentava -ni llegia- calla anna q això es pensa però no es diu!!!!!!!- i perquè vegis que mira... sóc viva! jejeje!

És un poema molt macooo!!!! A veure si escric jo alguna coseta aviat!!!!! Mil petons!

AnNneta

La idea del retrobament per començar de nou queda molt ben expressada pel meu gust, el ritme li és adequat; la sortida - estrofa final -ha quedat menys treballada, perd una mica el ritme anterior. Ara me n'adono que el títol diu retrobament, em debia ballar pel cap la paraula; els títols són essencials!
Enhorabona pel fons de la qüestió.

no haver de llegir un poema 50 (ui en nùmeros) cinquanta vegades per tenir una mínima idea de lo que vol expressar o no expressar l'autor, el teu poema ha estat un descans per la vista i un bàlsam per l'esperit ...darrerament ja començava a oblidar lo que és poesia ...

no trobes que per abraçaferrades fa massa calor ? ho deixa'm per l'hivern ?

"Un passat construït damunt del present", preciós joc de paraules que diu moltes coses.
Fa pensar en un començament però partint d'una base, una experiència i uns sentiments que reviuen amb espurnes noves.
Potser al cap del temps i amb la pròpia maduresa que ens va donant la vida, els punts de vista van canviant. Ens atrevim a estimar i a sentir diferent, de veure tots els matisos de l'altra persona i compartir nous somnis i noves sensacions.
No sé és com retrobar-nos a nosaltres mateixos, sense recança ni enyor pel passat, acceptant les coses bones i dolentes que han format part dels nostres dies.
Créixer, renéixer a cada instant...

Ai, sempre m'acabo pujant a la figuera...

Tinc pendent d'enviar-te un correu, però vaig una mica justa de temps.
La segona quinzena d'agost tinc vacances, a veure si aprofito per contar-se moltes coses.

Una abraçada molt gran!

aquest últim poema és el que més m'ha agradat dels últims que has publicat.
pel tema que tractes.

escrius amb un altra nick?
m'ha semblat reconeixet llegint un atra autora.
(jo torno a escriure la següent entrega)
ens llegim.

...perquè és romàntic i versemblant. Aquestes dues qualitats no acostumen a anar de la mà, precisament.

Salut!