The Nights Of Wonder (High Hopes, 4)

Un relat de: deòmises

Torna a l'inici,
On l'horitzó s'alliberi
De les cadenes de l'aigua,
De les cordes de l'aire,
On segueixi fruint de la carícia
Blanca dels núvols.

Nits de misteri
Aferrades al coure
De la tranquil·litat plàcida,
Seguint l'estela de l'ambre
De les llàgrimes de la posta
Als teus ulls d'heura.

Torno a l'inici,
A l'amor pels teus llavis
De precipici,
On hi aboco el solstici
I el meu suplici.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978