T'he estimat molt, Lluna

Un relat de: Egundoko

Ara mateix estic plorant
No puc treurem la sensació
de tenir-te en braços.
et tenia en braços,
vint minuts he estat cridant-te
no responies,
no et movies,
t'anaves refredant,
el cap et queia enrera,
les potes rígides,

En arribar a casa t'he cridat,
només silenci per resposta
silenci que em recorda que no hi ets,
que ets morta.

Et segueixo buscant,
a la cadira no hi ets
al llit no hi ets
a la terrassa no hi ets.
Vull acaricar el teu pèl,
vull sentir el teu miol
per saber que no estic sol.

Però ho estic, perquè tu no hi ets.
t'he netejat la sorra, lluna,
per si vols tornar
encara tens menjar al bol, preciosa,
no passis fam.
Et canviaré l'aigua cada dia,
vull veure't passejar,
necessito poder-te abraçar.

Tinc quelcom a dins que no em permet estar tranquil
ets tu lluna? t'has posat dins meu?
Vull seguir-te sentint, no t'has mort...
no t'has mort...
no t'has mort...
no puc creure'm que t'has mort
miola'm per confirmar-m'ho
si us plau, miola...
no callis...Lluna digue'm que ets aqui

Perquè aquest silenci?!!!!
No puc parar de plorar...
Les llàgrimes no em deixen veure el que escric
escric amb el cor,
escric per tu, perquè t'estimo,
perquè necessito la teva escalfor.

Ploro per no oblidar-te,
de tu estava enamorat, Lluna

Els ulls em fan un mal terrible
el cap m'explotarà
però tot i així no paro de plorar
no suporto el "mai més"
perquè mai més t'acariciaré
mai més em miraràs als ulls
mai més em demanaràs llet al matí
mai més sentiré la teva escalfor als peus,
mai més et veuré, passant d'esquitllentes
per davant de la meva habitació.

Sé que demà em llevaré,
com cada dia esmorzaré,
però tu no em miraràs.
com cada dia em dutxaré,
però tu no estaras ajaguda sobre la roba bruta,
i marxaré altre cop,
però no et diré adeu,
perquè m'has fet dir un adéu definitiu
perquè te me n'has anat

Lluna, gata meva, has mort.
i aquí em quedo jo plorant...
no tinc consol ja que el que vull
és veure't i fer-te un petó a la pota.

Apareix ara per la porta
si us plau
apareix i miola,
puja'm a la falda, i dorm-t'hi tranquila
no t'has mort oi Lluna?
no estàs morta...

Miau...

Comentaris

  • precios...[Ofensiu]
    ombradelvent | 04-08-2005

    arnau... simplement... m'has posat la pell de gallina... tot el cos sem paralitzava llegint aquestes linies...

    sé tot el que t'estimaves a la lluna, sé l'apreci que li tenies... pero no pateixis, també sé que mai per tu no haura marxat... la duus a dins, la seva senzillesa... la seva elegancia... la seva mirada... la tens tu, es amb tu...

    simplement, dir-te que saps molt be que no estas sol... que a part d'ella, que encara no t'ha deixat, en tens molts al teu voltant que t'estimen...

    m'enrecordu quan et vaig preguntar que et passava... i em vas dir el que t'havies trobat aquell mati... et vaig abraçar am totes les meves forces... sentia que ho necessitaves... i tant sols vull que sàpigues que sempre en tindras una preparada per aquells moments en que més la necessitis... no ho dubtis, buscam i demanamela...

    sé que algun cop t'he fallat, i et demano mil cops perdo per tot... amb la mà al cor et dic...aqui tens un amic... sempre... i tu... no canviis mai... t'estimo!

    una abraçada:
    gerard

  • molts records...[Ofensiu]
    ROSASP | 12-05-2005 | Valoració: 9

    La primera mascota que vam tenir es deia Lluna i també la vaig plorar molt, sembla mentida la companyia i l'estimació que transmeten els animalons.
    Ara tenim al Rocky i la Rita, dos conillests d'indies molt rebonics.
    De cada ésser amb el que has compartit molt moments, sempre queden dolços records plens de llum...
    Molt emotiu, de ben segur que te l'estimaves molt i li ho vas saber demostrar.

    Apa, una abraçada i fins la propera!

  • Equinozio | 12-05-2005

    No podré tornar a acariciar la seva suau pel mentre s'escapa o s'amaga sobre la cadira...

    molt maco i trist

    Equinozio

  • és trist, sí...[Ofensiu]
    AnNna | 12-05-2005 | Valoració: 9

    quina pena... Lluna... no sé si serà veritat, però si ho és, quin gran poema! si que els arribem a estimar molt... es veu molt bé que la primera fase és negar la mort... molt bon escrit... real, i trist...

    petons,

    AnNna

  • En record...[Ofensiu]
    Soulforged | 11-05-2005 | Valoració: 10

    [ ]

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: