Cercador
T'he deixat de buscar
Un relat de: Montse Canes- Compartir:
Quan m'he adonat de la teva presència
ja no hi eres.
Quan he reconegut l'aire que em fregava
ja no hi eres.
Quan he pres una decisió ferma i valenta
ja no hi eres.
Quan he perdut la por i n'he estat segura
ja no hi eres.
I és que has hagut de passar pel meu costat,
somrient-me i oferint-me la mà,
per que el vellut dels meus blaus
em deixessin de fer mal.
I és que has hagut d'acaronar-me la pell,
somrient-me i oferint-me la mà,
per que les cicatrius del meu cos
s'acabessin de tancar.
I és que has hagut de cantar-me a cau d'orella,
somrient-me i agafant-me la mà,
per que els crits d'humiliacions antigues
el meu cervell deixés d'escoltar.
Quan he deixat de donar voltes a palpentes
ja no hi eres.
Quan m'he adonat que el que cercava eres tu
ja no hi eres.
Quan m'he omplert d'aire replet d'esperances
ja no hi eres.
Quan he volgut obrir la porta que em donaves
ja no hi eres.
I és que he hagut de deixar de lamentar-me,
per somriure i donar jo la mà,
per que el cos em deixés de fer mal,
per així poder ser trobada i no haver de buscar.
I és que he hagut de cantar en veu alta,
per somriure i donar jo la mà,
per omplir el meu cap d'esperança,
per així poder ser jo un àngel i felicitat donar.
I és que he hagut d'encendre jo els llums,
per somriure i donar jo la mà,
per veure que el meu cos ja no trepitgen,
per així poder ser vista i el camí il·luminar.
I és que he hagut d'entendre't i estimar,
per somriure i donar jo la mà,
per veure de que sóc capaç,
per així ser la presència que et vingui a trobar.
Montse Canes.
Barcelona, 13 d'abril 2.008
Comentaris
-
i per avui[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 09-07-2008 | Valoració: 10
ja n'hi ha prou, amb aquest poemas per acabar de repassar els teus relats i poemes, avui que tenia cinc minuts i et tenia una micona oblidada.
Segueix fent-nos fruir dels teus relats i poemes, i dels pensaments, que no son res més que aixó, cridar pensaments.
tens molta força, i crec que ja ho saps.
Una abraçada més.
Ferran -
,,,[Ofensiu]F. Arnau | 19-04-2008 | Valoració: 10
Hola Montse!
Abans de tot vull donar-te la benvinguda (més val tard que mai...) a aquest procel·lós món de RC.
Ja vaig llegir el teu poema al Melorepte sobre la cançó del Phil Collins, i estic d'acord amb el deomises, en que de vegades costa triar tan sols un, com p.e. en aquesta ocasió.
A mi m'és prou difícil inspirar-me en la Música, doncs la meua Poesia és més d'imatges, per això participe més al RPV. De totes les maneres, tots aquests Reptes constitueixen una gran motivació, per posar-se a escriure i treure's del damunt la mandra que moltes vegades ens deixa la ment en blanc.
Seguiré llegint-te...
Una abraçada!
FRANCESC -
.....he sentit[Ofensiu]ATZAVARA | 17-04-2008
I és que he hagut de cantar en veu alta,
per somriure
m'ha agradat!!!.
bon poema!. -
...[Ofensiu]desmai | 17-04-2008 | Valoració: 10
Pot se perquè em sento identificada, i això que he llegit i rellegit mirant-m'ho des d'una altre perspectiva...però em sembla tan profund...tan...
Et dono les gràcies per recordar que hi ha coses, situacions i sentiments, que per molt diferents que semblin...sempre tenen similituds amb els dels altres. si més no amb els meus.
Gemma.
-
Gràcies per la teva participació al Melorepte8[Ofensiu]deòmises | 17-04-2008 | Valoració: 10
És un plaer fer propostes i que la gent hi participi amb poemes tan sentits com el teu. De veres, de vegades haurien de guanyar tots els poemes (o més d'un) perquè hi ha una qualitat que fa caure de cul.
Gràcies, d.
Valoració mitja: 10
l´Autor
22 Relats
54 Comentaris
25509 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89