t'has precipitat i a més a més al buit.

Vas viure intenssament,
sempre amb pressa i cap als extrems.
Vas aprendre a volar amb herbes
i garrafes de vi amb cola,
mentres ensumaves lineas blanques
de polsims màgics començaves a galopar
amb aquell cavall salvatge que no podies domar.
Sempre vas ser rebel,
caminaves amb la cara bén alta
saben que la gent et mirava
i de tu malament parlava.
Però també vam ser amics,
compartiem festes i converses
al padris de casa teva
i en aquells moments el temps es fonia.
Honesta i sincera,
sempre eras tu.
Pero avui amb 21 primaveraes
t'has precipitat i a més a més al buit,
no ens has deixat temps ni pels comiats,
ha sigut fugaç.
Ara que havies fet el més gran esforç,
abandonan't la merda que tant temps t'havia acompanyat,
ara que la gent teniem esperança,
que somiavem i amb ulls increduls ho miravem.
Però avui amb 21 primaveres
t'has precipitat i a més a més al buit,
no ens has deixat temps ni pels comiats,
ha sigut fugaç.

I ara jo et dic adéu,
estaras sempre en el meu record
en un troç del meu cor
present en els meus pensaments
perque has marxat per sempre
peò els que et vam coneixer
amb tu sempre estarem.

Adéu i que tinguis un bon viatge allà on vagis,
molts petons i una abraçada.