Cercador
T'ha isolat la soledat? (Aquàtica)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Més enllà d'àmbits desconeguts,
On la llum deixa la seva vesta
De somni, hi ha la mar que xopa
L'ànima.
Onatge cansat, exhaust de llepar
Fins a l'eternitat la terra que empara
L'argila, de ser sina per a alletar
Llàgrimes.
Torna la lluïssor de la lluna
I il·lumina la desesperança del dia
Exànime.
Però no sabré si les hores tornaran.
T'ha isolat la soledat, callada flor
Anònima?
Comentaris
-
Obrigado[Ofensiu]Vesna | 18-01-2008 | Valoració: 10
Gracies per regalar-nos a tots els teus poemes. És una delicia poder llegir-los i comentar-los.
-
T'ha isolat la...[Ofensiu]Carme Raichs | 15-01-2008 | Valoració: 10
deomises, una poesia molt culpidora. Les metàfores m'han encantat, per la seva força. La segona estrofa gènial.
Et seguiuré llegint.
carme -
la soletat isola o conecta?[Ofensiu]Epicuri | 29-12-2007
M'agradat molt el teu poema, també m'agrada mollt el quadre que has triat per la teva presentació: El crit.
El vaig conèixer quan el varen robar, amb la notícia. El trobo super expressiu com aquesta poesia.
Onatge cansat, exhaust de llepar
Fins a l'eternitat la terra que empara
L'argila, de ser sina per a alletar
Llàgrimes.
l'onatge, es només la punta de l'iceberg...
com l'argila.
l´Autor
373 Relats
1006 Comentaris
306812 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978