Cercador
Text núm.6 de
Un relat de: Tolkfus- Compartir:
6
La majestuositat de l’escultura el deixa sense paraules. L'excel·lència de l’artista és evident, i això l’intimida. però encara el cohibeix més el cos, la musculatura i les gràcils faccions de l’estàtua. De cop, se sent petit, esquifit, mínim, ridícul. La consideració que té d’ell mateix comença a prendre un caire kafkià.
Enfonsat en la misèria emocional més profunda, es dirigeix cap a la sortida, però abans de marxar, dirigeix una última mirada al monument. És llavors quan es fixa en els genitals del model.
Un orgull pueril s’apodera d’ell, i comença a sentir com la llum atravessa les parets de la caverna on s’havia enterrat. El membre de l’estatua li sembla ridícul, i ara se sent un superhome.
29/10/18
La majestuositat de l’escultura el deixa sense paraules. L'excel·lència de l’artista és evident, i això l’intimida. però encara el cohibeix més el cos, la musculatura i les gràcils faccions de l’estàtua. De cop, se sent petit, esquifit, mínim, ridícul. La consideració que té d’ell mateix comença a prendre un caire kafkià.
Enfonsat en la misèria emocional més profunda, es dirigeix cap a la sortida, però abans de marxar, dirigeix una última mirada al monument. És llavors quan es fixa en els genitals del model.
Un orgull pueril s’apodera d’ell, i comença a sentir com la llum atravessa les parets de la caverna on s’havia enterrat. El membre de l’estatua li sembla ridícul, i ara se sent un superhome.
29/10/18
