Text núm.6 de

Un relat de: Tolkfus
6

La majestuositat de l’escultura el deixa sense paraules. L'excel·lència de l’artista és evident, i això l’intimida. però encara el cohibeix més el cos, la musculatura i les gràcils faccions de l’estàtua. De cop, se sent petit, esquifit, mínim, ridícul. La consideració que té d’ell mateix comença a prendre un caire kafkià.

Enfonsat en la misèria emocional més profunda, es dirigeix cap a la sortida, però abans de marxar, dirigeix una última mirada al monument. És llavors quan es fixa en els genitals del model.

Un orgull pueril s’apodera d’ell, i comença a sentir com la llum atravessa les parets de la caverna on s’havia enterrat. El membre de l’estatua li sembla ridícul, i ara se sent un superhome.

29/10/18

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tolkfus

Tolkfus

4 Relats

0 Comentaris

211 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia: