Cercador
Testimoni
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
*
No vull que conserveu el meu cos amb el fred,
tampoc vull que el cremeu, m'agradaria més
aprofitar primer tot allò que valgués:
-Els meus ulls de porter, els meus pulmons tan nets,
els meus fluids vitals i, si voleu, la pell,
el fetge, els ronyons, el cor i el cervell...
Per millorar els vius, per fer trasplantaments.
La resta, si voleu, ho torneu a la terra:
-Feu un forat al bosc o a sota un taronger,
enllà en alta mar, llenceu-me on seré
aliment de taurons, de crancs i de mollets.
Que res no es malbarate! com sempre han dit els vells.
I a mi, em recordeu...
Parleu! Vull que parleu!
Així em ressusciteu!
***
10/V/2.006
* Últimes voluntats, per ara... (Godella, 15/01/2007)
Comentaris
-
jo també vull[Ofensiu]ESTEL | 26-01-2009 | Valoració: 10
Així hauria de ser. Una mort a part dels sentiments d´angoixa que deixa, la tristesa, el silenci, si ho afegim amb la solitud del cos sense vida, amb la fredor, causa més impacte sobre les persones que queden. És molt tètric.
Al menys que la natura continuï, que siguem aprofitats.
un petó i que visquem molt i molt de temps
-
Gràcies[Ofensiu]Elisenda Olsen | 26-01-2009
Moltes gràcies per la seva valoració, i per orientar-me en la lectura del seu poema. La veritat és que la mobilitat per aquí dins encara em costa. I llegeixo menys del que hauria.
Enhorabona per la seva precisió i elegància. -
Genial! I continuen les coincidències...[Ofensiu]aurora marco arbonés | 20-11-2008 | Valoració: 10
Per començar jo sóc donant d'òrgans però com diu el meu marit (que sempre està de conya) que no compti ningú amb res meu perquè amb lo bitxo que sóc no em moriré fins al 120 anys i aleshores tot estarà massa arrugadet, com si fos un pergamí.
Una altra coincidència és l'al·lusió al taronger, cosa natural en el teu cas perquè vius a València però aquí a LLeida, on visc jo, a banda de la pera llimonera, l'oliva arbequina i la bona vinya, elque més abunden són cols i bledes. Però és que el taronger és un arbre emprat per les corts europees en els jardins dels reis. Si has estat a Versailles hauràs vist que hi ha el que anomenen "l'orangerie", un lloc on els tarongers estan plantats en tests. I no cal anar tan lluny, al palau de la Generalitat de Catalunya hi ha el pati dels tarongers. És un arbre amb una fulla bonica, lluenta i l'olor de la flor és deliciós. Bé, tallo perquè m'estic embalant i què t'he d'explicar jo de la fruita valenciana...! Molts petons i ara que t'he descobert ja tinc lectura per a dies.
-
Testament[Ofensiu]franz appa | 27-10-2007
Ens instes que parlem de tu. Es nota que ets un arrauxat amant de la vida. M'equivoco? I, doncs, faràs el possible per ajornar al màxim el temps que les teves despulles serveixen per a tot això que indiques en el teu testament líric.
Et desitjo que te'n surtis molt de temps, en això d'ajornar l'¡obligada darrera cita -osti, perdó, m'estic deixant dur pel lirisme!-. Bé, vull dir, que et vagi molt bé i que ens continuïs lliurant versos tan bons i animant amb la teva cordial presència com a comentarista.
Salutacions,
franz
-
...[Ofensiu]gypsy | 19-09-2007 | Valoració: 10
un testament d'intencions clares.
Un cant a la vida i a la mort que en el fons deuen ser la mateixa cosa.
Profund i reflexiu.
petons Francesc!
gyps -
Que parlin de nosaltres,[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 18-09-2007 | Valoració: 10
... com diu aquell, encara que sigui bé! I com vols que no ho fem amb aquesta mena de testament! M'ha agradat molt la seva sonoritat (i el contingut, que comparteixo, és clar!).
Poc a poc, anem recuperant el ritme, entre tots, eh?
Felicitats pel primer aniversari.
salut i força!
Antoni -
...[Ofensiu]Anagnost | 17-09-2007
En primer lloc, gràcies per citar-me en la presentació del poema. En segon lloc, i més important, gràcies pel poema mateix.
"I a mi, em recordeu...
Parleu! Vull que parleu!
Així em ressusciteu!"
Parlar sí, és a dir, llegir en veu alta el poeta i fer-lo ressuscitar en els seus versos.
Aquest sí que és un bon testament.
Una abraçada.
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 17-09-2007
Típic però escàs exemple de poema que surt de ben endins per arribar ben endins. Fresc i amb un missatge humanista que m'atrau moltíssim.
Un molt bon poema.
Una abraçada.
Arbequina. -
un poema[Ofensiu]ANEROL | 16-09-2007 | Valoració: 10
amb molta força. Un cant a la vida, un respecte, solidaritat i amor pels vius i un gran amor pel que canta. M'ha encantat
-
un poema[Ofensiu]ANEROL | 16-09-2007 | Valoració: 10
amb molta força. Un cant a la vida, un respecte, solidaritat i amor pels vius i un gran amor pel que canta. M'ha encantat
-
No tinc prous elogis [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-09-2007 | Valoració: 10
Bonic poema, curt, sincer, directe... la seva lectura m'esborrona't, m'ha emocionat,
-
Bell poema...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 16-09-2007 | Valoració: 10
que ens endinsa en el tema de la mort i que fuig dels rituals del cult al cos quan ha deixat de tenir vida. Tot allò que es pugui aprofitar pels altres, els que són vius i que pateixen, són el millor regal que podem oferir.
M'ha agradat, també, la reflexió que se'n desprén i, sobre tot, sobre tot, lúltim vers:
a mi, em recordeu...
Parleu! Vull que parleu!
Així em ressusciteu!
Tens raó, són els records els que permeten que siguem vius en la memòria de la gent que ens estima.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
339743 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------