T'estimo

Un relat de: XTerra
Recorro cada un dels teus racons, estudio la teva pell i com si estigués escrita en Braille, la llegeixo aprenent-me cada un dels teus punts dèbils i forts. Res al nostre voltant, només tu en el més pur estat i jo just davant. Sense que t'importi el segador blanc que ens envolta em mires fixament als ulls i responc pensant: la bellesa no és mira, sol és mirada. Davant d'una imaginació desmesurada les meves mirades suggerents, que observen fixament cada un dels detalls d'uns llavis sense sabor, però més dolços que qualsevol cosa tastada.

T'acaricio el suau cabell sentint-lo entre els dits, gaudint de la calor i sabent que el simple fet de la teva atenció, em resulta la carícia més bonica. Moc la mà suaument per sobre la teva pell sentint cada irregularitat, cada una de les imperfeccions, descobrint passions de la teva ànima, tenint-te a menys de cinquanta centímetres. Torno a mirar-te i respons amb un somriure, que resulta la teva corba més bonica, i davant la puresa del moment, m'apropo i et faig un petó. Em cantes amb la llengua de Rolling Stones, i respons a la meva carta amb el segell de Kiss. Davant la importància del moment sento que floto en la perfecció del buit.

Res importa més que la teva mà, que a través dels porus em contagia la calor i em fa sentir més viu que mai. Els seus llavis juguen amb els teus, movent-se pel mig de la vall com si el camí de sorra no importés. La tensió desmesurada que no s'atura i em fa sentir més còmode que al teu propi llit. Les cames que formen nusos que només nosaltres podem deslligar i la bellesa del silenci fan que cada petó sigui únic, com si resultes ser l'últim. M'allunyo a poc a poc del teu rostre pensant i recordant l'instant viscut, i guardant-lo sense perdre'l en forma de moment dins d'un calaix. Després d'haver jugat amb la seva llengua sembla que la teva no pot aguantar les ganes de dir unes paraules, de dir el que potser resulta la paraula més interpretable de totes i senzilla: T'estimo.

No podia aguantar, no podia ni pensar-ho. En aquell espai buit i perfecte les paraules em surten soles, com davant d'un foli en blanc, com si aquella llibreta buida m'estigués demanant com a favor escriure tot el que necessito escriure, tot el que sense saber ja pensaves. Agafo el bolígraf seguint aquest instint i em dono conta que no escriu, que en aquell foli en blanc sembla que no pot deixar anar la tinta i expressar les paraules que vol. Potser perquè no l'has sacsejat prou, o potser com un bolígraf nou necessita un temps per adaptar-se sobre el paper.
És quan em dono compta que el blanc del voltant desapareix i el moment es torna en realitat, una realitat que et glopeja i et fa veure que no tot és com creies. La teva reacció davant del meu primer t'estimo, no és el que m'esperava i t'allunyés intentant pensar de pressa i buscant les paraules per no ferir-me. Llavors torno a sentir aquella sensació que he sentit tants cops: sent un escriptor i podent fer malabars amb les paraules com si fossin totes meves, em dono que no les utilitzo al moment adequat, que no l'utilitzo quan devia i que totes les pilotes que volaven al meu voltant cauen a terra ensenyant-me que no sóc el que crec.

És curiós, com un moment tan perfecte, com un petó amb un sabor tan dolç com aquell, un moment senzill però que resulta més per tu del que creus, pot canviar completament, pot fer que el sentit es perdi per culpa de la paraula: T'estimo.


Comentaris

  • T'estimo[Ofensiu]
    Canela fina | 26-02-2020 | Valoració: 9

    "T'estimo" és tan intens que sovint aclapara, a mi personalment no m'espanta que em diguin que m'estimen, ni tan sols algú a qui acabo de conèixer, sempre i quan m'ho digui de veritat, amb el cor. Entenc que hi hagi persones que fugin davant d'un "t'estimo" perquè potser per a ells implica molt més que un obrir el cor i dir què sents, si es despullessin de totes les connotacions que fan referència a compromisos i obligacions i es deixessin endur pel sentiment, els encantaria rebre un "t'estimo".
    Un relat ple de sensibilitat. Abraçada ;)

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Akeron343 | 19-02-2020 | Valoració: 9

    .. el llegeixo i visualitzo éssers eteris de fum o boira, tocant-se, barrejant-se..

    Entenc i comparteixo aquest sentiment d'haver tingut l'amor a tocar i sentir que el perds per un detall, per un instant...

    Només un punt perepunyetes... a mig relat hi ha la frase "els seus llavis juguen amb els meus" que m'ha fet derrapar lleument, si ho has fet volent, no he entès "el què".

    Resumint, m'ha agradat molt, espero llegir-te molt més.
    Felicitats i endavant!!

l´Autor

XTerra

2 Relats

2 Comentaris

1463 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor