T'ESTIMO

Un relat de: Materile


Fes alguna cosa, dona! No és bo estar-se sense fer res i pensar en els problemes passats, què en treus?

Ara m’agrades; fes neteja, és el millor que pots fer. Uf! Ara et vols enfilar per agafar aquesta capsa que hi guardes mitja vida? Sí, també tens raó. En compte no caiguis...! Molt bé!, ja tens la capsa. La goma que la tanca s’ha endurit i s’ha trencat, n’hauràs de buscar una altra...

Però si és plena de cartes, totes de l’any de la picor; ho tens molt ben classificat, per paquetets i lligats. Oh, aquestes cartes són de quan eres petita i escrivies a la família de l’exili, al teu oncle, en nom dels teus pares. Ui, cartes de Salvatore, quin pocavergonya!

Ah, i aquestes que diuen “Cartes perdudes”. Aquestes van lligades amb un llaç de setí rosa. No pots resistir la temptació de reviure aquella època tan dura amb la teva filla.

―Calla, consciència! Sempre m’has d’amargar la vida.

Estimada filla,

No sé com dir-te que et trobo a faltar més que l’aire que respiro.

Fa dos mesos que te’n vas anar a l’Índia amb aquell poca-solta. Ens ho vas notificar dos dies abans, just el dia que feies divuit anys, ja ho tenies tot preparat. Encara no entenc per què ho vas fer d’aquella manera. No en tenies motius, aparentment. A casa ho tenies tot. Tenies un gran futur... No, no t’escric per retreure’t res. Sóc la teva mare i no puc evitar recordar-te que t’estimo i que la porta de casa la tens oberta per quan tornis.

Ja intentarem aclarir moltes coses, que ens han marcat per sempre, quan siguis aquí.

És horrorós no poder comunicar-me amb tu. Sempre he d’esperar que telefonis. Les cartes que t’escric ja sé que no t’arribaran; no tinc cap adreça on enviar-les: són cartes perdudes; però jo quedo més tranquil•la.

Demà és Nadal, i et trobarem molt a faltar. No em pintaré els ulls perquè sé que les llàgrimes me’ls rentaran. No tinc ganes de fer res, i menys de somriure perquè toca.

Vull que m’escriguis, TU sí que pots!!!

T’estimo!!!




Comentaris

  • Un relat molt emotiu,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-04-2016 | Valoració: 10

    d'aquests que fan mal al cor perquè no hi ha res que dolgui més que els fills. En especial la seva absència. És com si s'hagués perdut una part de tu i frises per retrobar-la i tornar a ser una persona sencera.

    L'has relatat amb una gran sensibilitat i has tractat el tema amb la credibilitat de qui coneix els sentiments que provoquen els fills. L'enhorabona!!!

  • Amb un nus a la gola[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 31-03-2016

    Així és com m'ha quedat el cos després de llegir aquesta carta tan emotiva que adreça la mare a la seva filla estimada. La incomunicació, la indiferència sempre creen un gran dolor a les persones, i tu has transmès aquesta angoixa de forma excel·lent.
    Una abraçada, estimada Maria Teresa.

  • Records...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-03-2016 | Valoració: 10

    Records inesborrables... Cartes que toquen la fibra sensible... Sentiments que suren...
    [A R.C., no ho dubtis, també, també t'estimem!]
    —Joan—

  • Ha de ser molt trist[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-03-2016

    no poder comunicar-se amb una filla quan vols fer-ho però aquest "t'estimo" arribarà un dia a ella i , aleshores , s'adonarà de tot el que significa i se'n penedirà.
    M'encanta el teu estil i la teva sensibilitat.
    Una abraçada, Maria Teresa.

  • les mares...[Ofensiu]

    Les mares sempre perdonen, estimen...i esperen, com aquesta. Enhorabona pel teu emotiu relat!!

  • històries d'amor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    Ostres, Materile, m'ha agradat molt el teu relat d'aquest mes.
    La primera part la trobo fantàstica, els records que ens porten les cartes que vam enviar i rebre fa anys; especialment m'agrada la forma com ho expliques (monòleg interior, se'n diu?). Però la "carta perduda" transmet tot l'amor i desesperació d'una mare (ho dic aquí entre tu i jo: les més grans històries d'amor són les que tenim amb els fills).
    Gràcies pels teus comentaris i fins al proper relat!

  • Deixar parlar el cor...[Ofensiu]
    brins | 23-03-2016 | Valoració: 10

    Un relat àgil i amè que conté un fons profund i alliçonador. És una llàstima que les persones no diguem més sovint aquestes dues paraules màgiques,"t'estimo"; la vida seria molt més senzilla.

    Bon relat, Maria Teresa,

    Pilar

  • Diari en cartes[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-03-2016 | Valoració: 10

    Una mena de diari temàtic en dosis (cartes).

    M'agrada com construeixes aquest xicotet univers, el dibuix de la situació. Bon relat!

  • Dir les coses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-03-2016 | Valoració: 10

    Finalment la mare ha dit t'estimo. Si ho hagués dit quan la filla hi era, potser no hagués marxat amb en Salvatore a la India. Dir i no esperar que ho faci l'altre. Un relat d'emotivitat impactant. Una abraçada.

    Aleix

  • Emotiu[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-03-2016 | Valoració: 10

    Quin relat i quines cartes mes plenes de tendresa. M´agraden molt els teus relats perquè estan plens de sentiments

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: