Cercador
T'estimo
Un relat de: elenam- Compartir:
T'estimo,
des de la distància
des de dintre la meva cambra
des de l'absolut silenci.
T'estimo,
com l'ocell i el nen en la distància
com l'abisme infinit que s'interposa entre les nostres vides
com un somni
ple de meravelles i febleses
com l'espai amb la seva calma.
Comentaris
-
Per damunt de tot, estima![Ofensiu]Núria Niubó | 14-04-2011 | Valoració: 10
Estimar sense mesura, sense fronteres ni condicions, quan s’interposa un abisme entre dues vides, és realment com un somni.
Estimar en silenci fa mal al cor, estimar en la distància, és donar sense rebre, i és dur no poder deixar d’estimar, però el temps va tancant ferides, llavors estimar no fa tan mal.
És un poema preciós, que transmet un sentiment pur, com d’acceptació, els darrers versos traspuen serenor.
Felicitats pels teus poemes, tens un estil , clar i amb molta musicalitat.
Gràcies pel teu comentari, m’ha donat la possibilitat d’entrar en el teu espai, continuaré llegint-te.
Una càlida abraçada,
Núria
-
Si pots...[Ofensiu]free sound | 06-04-2011 | Valoració: 10
no estimis des del silenci.
Digues t'estimo amb veu i paraules...
(les coses les hem de dir quan les sentim i quan estem vius!!!)
Estima des de la distància i des de la proximitat.
Gràcies pels teus comentaris...
Una abraçada.
