T'estimaré en silenci

Un relat de: sucdetaronja

T'estimaré en silenci.
T'estimaré amb un somriure si pense en tu,
t'estimaré amb llàgrimes als ulls
perquè no hi ets.
T'estimaré amb carícies,
que et murmures tot allò que senc.
T'estimaré cada dia més
perquè ets com ets,
i no vull que sigues diferent.
T'estimaré sense patir,
perquè fent-ho sóc feliç.

Escriuré versos i cançons,
escriuré tota classe de composicions.
Més les paraules em sobren,
que el que jo senc no es pot descriure
amb cap mot.
Sols amb fets.
Deixa'm.
T'ho demostaré.
Que pot ser estime millor que escric.


I aquesta nit,
somiaré amb tu.
Que diuen que si somies i,
desiges molt una cosa
es fa real.
Jo no desige res més
que no siga estar amb tu.
Deixar de somiar-te
i poder-te acaronar.
Encendre la flama
amb l'espurna del teu mirar.

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Roget | 20-03-2007 | Valoració: 10

    i tendre!

  • Bolet | 18-03-2007 | Valoració: 10

    si la noia que m'estimo em fes un relat així no sé què faria. És preciós, pel xic que li hagis fet ja pot estar content.

  • Sense sorolls...[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2007

    Per estimar no cal parlar sempre: es pot somriure, plorar aguantant les llàgrimes, acaronar, ... ja ho diu ben dit el teu poema!

    És molt grat poder compartir paraules, però de vegades els mots sobren... L'afecte es transmet també sense dir res, els fets acaronen sovint més que els sons.
    I en somnis, es pot arribar a qualsevol lloc, escalfar-se amb el foc que tries, acomplir desitjos que desperts semblen impossibles.... fins i tot de dir-los!

    T'envio s e n s e fer soroll una abraçada plena d'espurnes d'afecte,
    Unaquimera