Testament

Et felicito per aquest poema tan real i sincer.Un bon testament, sens dubte. M'ha agradat molt.

Hola, Frèdia! Acabo de llegir uns quants relats teus i me n'adono que cap d'ells m'ha deixat indiferent. "El mestre republicà" m'ha emocionat, d'aquests mestres ja no en queden, "Confessions peculiars" , m'ha divertit , "Nineta" m'ha posat un nus a la gola, pobre gent! i aquest "Testament" em dóna esperança. Escrius molt bé! Felicitats!

... I defensant com defenses, "aferrissada", aquesta llengua Catalana... ho escrius molt bé i amb elegància.

Felicitats per haver-se publicat el teu poema al "Tensant el vers". Crec que n'és mereixedor.

I com ja t'he dit anteriorment: El que escrius és poesia i de la bona. Amb ingredients propis de la poesia i amb sentiment i passió.

Content de llegir-te.

Records!





llamps i centelles!

Té ritme, sonoritat. Força. Un veritable Testament en vida que tots podem posseir. La força de les paraules. Quan venen dites per gran convicció, quan s'escriuen mentre es viuen, tenen una força inenarrable.
Estimada Frèdia, em vaig enganxar als teus escrits en prosa, i ara també als teus poemes. Una abraçada, i fins aviat, espero,

a

Moltes felicitats Frèdia! Rep una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Per ser seleccionada.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Testament de vida, ara i aquí. La força del fruit i la fidelitat de les arrels... Com tu molt bé dius, cal llaurar i sembrar mots i paraules amb l’aixada de la nostra llengua, només així no perdrem una de les nostres riqueses.

Des del far salut.
onatge

Un poema amb un gran missatge i amb molta força... M'ha agradat molt...

Un poema integralment fort i bell, sense escletxes.

De vegades, la rotunditat treu bellesa al conjunt, però no és el cas d’aquests versos, que saben fer de l’imperatiu, prec i cançó.
El record final transforma l’arma en flor de llegenda, l’ instrument de lluita en obsequi que no es pot malbaratar, la paraula en imatge plena a vessar d’aroma i de color.

I malgrat aquest Testament va adreçat a una filla sense nom, estic segura que qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat que el llegeixi el farà, d’una manera personal, seu.
( M’ha fet somriure, ja que m’ha sorprès gratament aquesta coincidència amb el meu darrer relat... )

T’envio una abraçada vermella,
Unaquimera

Fredia,

un poema molt rodó, dolç i amb força. Molt maco i amb síntesi clara.

Un plaer llegir-te !!

Fins aviat.

m'ha agradat molt aquest poema perquè té tendresa i alhora porta un missatge especial sobre nosaltres mateixos.
Moltes gràcies per deixar-me un comentari. Em dic quintanar perquè el senyor Víctor em va calar molt des de sempre. L'home bo, distret, enganyat i que no està a l'alçada de les circumstàncies, és tan humà, m'hi veig tan enmirallada. No sóc res de consagrada, ni aquí ni enlloc. Però potser ens coneixem, en una altra vida? perdo la memória però crec que a vegades faig servir altres noms.

q

Deixo aquest comentari com a testimoniatge que he passat per aquí i que m’ha agradat llegir el poema i el comentari que em precedeix. Tot un plaer!

La literatura com a doble herència: llegat que conserves dels teus avantpassats i com a do que mantenen els teus descendents. Ah! I en català!

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: Darrerament tinc la obsessió que els relataires encenrteu plenament amb els títols dels poemes i relats. Serà coincidència? Aquest em sembla esplèndid!

Els atzars de les lectures i els fils de la xarxa que és RC m'han dut a aquest poema després del darrer de la gypsy, on em quedo en el llegat de l'avantpassat al qual es remet la mirada poètica que copsa el pas del temps com un sobrevolar lleuger. Vinc aquí a la redacció explícita d'un llegat, volenterós i meditat,el discurs del que, ja savi amb anticipació de la seva fugida del món i del temps, procura deixar eimpresos en els mots de la llengua que estima els missatges, les clàsusules gravades a foc del seu testament.
Un amor i una defensa de la llengua, de la cultura, del que contra la desídia i hostilitat del cec i vast univers, ens ha fet humans, aquesta estirp de resistents que defensen algunes idees, tal vegada una gran idea només. Tal vegada només l'empremta d'allò que anomenem amor.
Gràcies, Frèdia, un cop més, pel teu llegat.
franz

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull (recorda que es poden presentar un màxim de 2 poemes), dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

expressat amb gran bellesa, et felicito
salutacions cordials
joan

"Recorda que la llengua
és l'espasa que venç tots els dragons"

Molt bo el teu poema Fredia,
i aquests versos finals són descomunals!!

Una abraçada ben literària.