T'esperaré

No trigaré massa en arribar. Tingues paciència, el vol s'ha retrassat per que el pilot volia veure i fer-nos veure el capvespre al damunt de l'aire i deixar-nos uns instants una mica més orfes de la nostra rebregada miseria material. El pilot poeta et dona records. Jo vindre, et juro que vindre....

Espais que ja són vostres.
Taula sadolla de paraules.
On ens deixin descansar.
Preparant la retrobada.
T'esperaré,
i si no apareixes,
et seguiré esperant.

Des del present recordant un passat i esperant un futur, des del desig i l'esperança. A través de diferents espais compartits i somiats.

Fa una estona que llegeixo els teus poemes.
Genials.

Aquest poema teu, estimada Llibre, m'ha arribat a l'ànima. És com un bell cant a una esperança immortal. Extremadament preciosa aquesta contundència d'un "t'esperaré" comparada amb aquest decisió impactant, valenta, encoratjadora i encomiable d'un "I si no apareixes... et seguiré esperant".

Un repàs profund i melangiós a tots els llocs que et són familiars per trobar-te, de nou, amb aquesta persona a qui tan desitges seguir esperant. I aquesta ferma convicció que tu seguiràs esperant-la, encara que no apareixi quan esperaves...

Tot plegat, m'és ben familiar aquesta posada en escena que has preparat pel teu poema, perquè, saps què? que a mi també m'agrada seguir esperant aquell/a que, per moments, et fa sentir com el petit príncep.... aquell que no es cansa mai d'esperar, aquell que manté viva l'esperança de la retrobada, i de la redescoberta perquè, en el fons, sap que tard o d'hora es produirà, i un nou somni d'amistat, o d'amor, serà possible. Perquè sempre és possible.

Deixa'm dir-ho de nou: impresssionant. Impresssionantment bell, aquest poema.

Felicitats, Llibre. De nou. Una abraçada molt, molt forta!

si no apareixes et seguiré esperant... "perquè jo sempre t'esperaré..."
Quan el què nosaltres sentim cap a alguna persona no és el mateix que ell o ella sent envers nosaltres, no ens queda més remei que esperar i no deixar-nos enfonsar.
Mai se sap, potser cau una estrella, però saber que potser mai arriba, fa mal... i a vegades sembla que no te'n puguis ensortir... però en un bar sempre hi ha lloc per més d'una persona... (jejejeje)!

Apali! que vagi bé! ciao!!!
(carai! deu ni dó! 250 lectures i 10 comentaris només en un dia!!!!!! mult bé! et felicito! ;) ).

Ciao!
Gemm@

M'ha agradat molt el teu poema.
El sentiment d'esperança, intens, barrejat amb les coses de cada dia. Aquell sentiment que de vegades és l'únic que ens mou i ens va viure amb una mica més d'alegria.

Espero que la teva espera et permeti seguir escrivint poemes tant bonics, i espero que els poguem llegir.

És dur haver d'esperar, però...i que bo és tenir algú a qui esperar! i més sentir que val la pena fer-ho i tenir-ne forces per no defallir en l'intent!

Bé, què puc dir que no hagin dit ja? Suposo que no farà mal dir un cop més que m'ha agradat molt, de debò.

Salut i paciència! ;)

Preciós, de debò. Molt tendre i romàntic. Descrius amb poques paraules escenes ben boniques.

Felicitats!

amb el cor de petit princep (...) trpitjant els carrers.

L'espera d'un amor, d'una altra persona o d'allò que desitges i no arriba.

Esperar és esperança i, per tant, és un punt d'albada als nostres desitjos. És, potser, per això que el jo poètic acaba amb i si no apareixes/seguiré esperant.

Un bell poema, Llibre, ple de malenconia, però amb un punt, repeteixo, de llum.

Una abraçadassa forta.

Lavínia

dels teus poemes... simètric, numèric, exacte, melangiós, amb textura romàntica comestible que té aroma de bar, de cafè, de racons de retrobada... i amb un final desafiant a la fermesa d'ànima. Fantàstic... tot el que toques ho converteixes en or.
una abraçada!

I si no apareixes...
et seguiré esperant.

Com podries esperar i seguir esperant... jo no podria. Has de tenir molta forcça per dir que esperaras i continuaras esperar... però si tu pots.

Jo em cansaria... qüestió de persones.

Equinozio

amb aquest poema tant fantàstic em fa molt de respecte enviar els meus.....quina enveja!!!
records

L'he trobat fantàstic! Sobretot aquesta estrofa que dius:
-Més enllà la matinada,
fins que no arribi l'albada,
i amb el cor de petit príncep
preparant la retrobada.-
Vinga, et seguiré llegint!! ptns!!

laura^^

Un bon poema.
És autentic per que és un poema amb esperança. L´espera, pacient, dibuixa l´esquelet del Poema, encara que aquesta persona trigui. I a mes a mes, pot ser que algú hi vegi una fatalitat esperant i esperant, però jo aquí veig l´esperança de que arribarà.

Molt bo.