Cercador


Llista categories

Tesi

Un relat de: Mon Pons

Primer: el guió: "El parasitisme dels cucs".

a) De la terra a la llum.
b) De la mort a la vida.
c) De l'estat larva a l'estat espiritual.

Segon: els capítols:

Capítol 1.
Capítol 2.
Capítol 3.
Capítol 4.
Capítol 5.
Capítol 6.

Capítol ad infinitum.

Havia llegit i aprovat el doctorat amb la qualificació d'excel·lent cum laude per unanimitat. Es va sentir important. Molt. En un estat eufòric fins aleshores desconegut.

Històricament, els cucs s'havien designat a tot un conjunt d'animals invertebrats que tenien en comú el fet de ser tous, i de no tenir cap tipus de conxa d'esquelet fàcilment apreciable. Si fóssim més rigorosos, la designació dels cucs foren el terme utilitzat i freqüent en el llenguatge usual i quotidià, però no tenien cap significació científica precisa. En efecte, per a un profà, un cuc tant pot ser una larva de mosca, com una eruga de papallona, un cuc intestinal o un cuc de terra. Actualment, i en la zoologia, se'ls distingeix perfectament entre els diferents grups d'animals en què aquests mateixos es classifiquen, amb noms i cognoms.

Però el llenguatge humà és inadequat per expressar les realitats últimes...*

Per tant, aquesta frase, li va facilitar les coses...
No es va perdre en els detalls, però se'n anà per uns camins sinuosos que s'arrossegaren dins la pols.

Ara, l'aroma de cafè omple la sala, curullant-se de la dolça i voluptuosa flaire.

Obre de bat a bat la finestra. Vol esbossar amb un pinzell el motiu... El perquè dels últims anys que ha viscut entre paràsits. Entre Nematodes, Anèl·lids i Platihelmints.

*Plató

Comentaris

Afegir comentari
  • La tesi de la vida...[Ofensiu]
    Leela | 31-10-2005 | Valoració: 10

    Un relat ple de símbols i significats que transcendeixen cap a l'infinit el què ens vols dir...
    Com a humans se'ns designa a un conjunt gran de vertebrats mamífers que tenim en comú obrir infinits forats de cuc per on perdre'ns.... i construir capítols ad infinitum... Ens posem noms i cognoms, però com saviament dius ja Plató sabia que el llenguatge no podia expressar les realitats últimes... i mentre tu amb els teus pinzells intentes abastar un món que no podem veure, amb la teva mà escrius relats com aquest que per una petita escletxa ens mostren allò que amb mots no podem sentir....


    Les meves sinceres gràcies per aquest relat!

    Una abraçada,

    Leela

  • La paràbola vermífuga[Ofensiu]
    Jofre | 20-09-2005 | Valoració: 10

    Mon Pons,

    Plató té raó.
    El teu text és un veritable proposta de futur i de vida.
    Amb les finestres de bat a bat, el setè capítol serà per tothom el més bell i definitiu.

    Una nova reflexió social des d'una visió antropològica provocadorament lúcida.

    Per unanimitat t'aplaudim.
    Cum Laude, sens dubte.

    PS
    M'has fet pensat en unes fotografies de Chaenorabditis elegans d'una vermellor fluorescent. Més que genètica són art.

  • Canvi...,[Ofensiu]
    rnbonet | 19-09-2005

    ... apariència, engany, metamorfosi...
    Al cap i a la fi, metàfora!

    Salut i rebolica, pintora!

  • sempre va bé[Ofensiu]
    Lavínia | 19-09-2005 | Valoració: 10

    citar a un filòsof, i més si és Plató, per dir-nos que el llenguatge humà, codi més complet per a la comunicació, no abasta per explicar temes tan transcendents com el pas de la vida a la mort i l'espiritualitat, ni que sigui d'un cuc.

    el naturalista, la tesi del qual era d'excel·lent cum laudem per unanimitat , malgrat les seves investigacions hagué de referir-se al filòsof clàssic, un dels pares de la filosofia occidental, per explicar-ho i és que sempre he pensat que l'aroma del cafè al matí no solament perfuma l'ambient, sinó que perfuma i desperta la ment.

    Petons, Mon Pons i, com sempre, és tot un plaer llegir els teus relats.

    Lavínia

Valoració mitja: 10

l´Autor

Mon Pons

65 Relats

250 Comentaris

106362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >