Terrorisme

Un relat de: SANTANDREU3

Em desanima profundament el poc criteri personal que té massa gent a propòsit del que expliquen els diaris.

Des del 11 de Setembre (em sembla que de l'any 2001, i si no puc precisar és perque la mengitis que vaig patir per aquells temps em va deixar unes clapes a la memoria que ara no vull aclarir perquè tots els que em llegiu ja sabeu de sobres a quin moment m'estic referint), tots sabem quins procediments son els habituals en aquells tipus d'actuacions.

En afecte, l'autèntic terrorista mata tanta gent com pot.

Per això, encara que condemno, com tothom, les accions dels membres de ETA, m'ha sorprès sempre l'avís previ a la explossió amb temps suficient perquè les forces publiques puguin evitar mals majors. (Hi ha alguna excepció, s'ha dit que per error, però la tònica general és clara)

Llavors jo em pregunto, com feien els detectius més famosos de la història i la literatura, qui hi surt guanyant amb aquestes accions tan reprobables i aplicades amb tanta mesura ¿

I la resposta que em dono a mi mateix és clarísima : L'Espanya Una, Grande i Libre, que s'ha unit superant les seves desunions politiques e cada dia i criminalitzant tot el poble basc i e retruc, tots el "separatistes perifèrics."

Sé que aquests arguments meus no faràn forat i que la gent seguirà fidel a les seves lectures.

Ben mirat, però, cada diari té unes seccions de divertiments on no hi manquen mai les paraules entrecreuades que són absolutament veritat des de la definició proposada fins la paraula exacte que s'hi correspòn.

Sempre s'ha dit que Democracia és el Govern del poble, però em penso que el nostre poble s'ha perdut, fa temps.

SANTANDREU3

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer