Cercador

Llista categories

Terratrèmol

Un relat de: Bonhomia

Com un terratrèmol
que no afecta ningú,
el meu cos avança,
tremolant i fent-me sofrir,
per cada camí.

Porto el dimoni al cos,
i tot i que no acabi de creure en l'infern
ni en cada llegenda
de les que se n'expliquen,
quan passa això hi creus...
si,
hi creus perque d'alguna manera,
et fa l'efecte que hi ets.

Quina manera de caminar!
Quina manera de sentir-se ridícul!
El cap hi dóna voltes
com si hagués de resoldre
una eqüació impossible,
amb pena i per imposició,
patint-ne tots els càstigs.

I penses amb ràbia,
i amb l'impotència d'una presa espantada i rodejada
que vol fugir d'això
amb totes les seves forces,
que vols divisar la llum al final del camí,
per avançar cap a l'alegria
de poder respirar tranquil,
de que hagi estat tan sols un malson.

Comentaris

Afegir comentari

Sergi...[Ofensiu]
- | 30-03-2009 | Valoració: 10
No sé què dir-te, que no t'hagi dit ja. Que lamento molt no poder-te ajudar amb això. Que tan de bo estigués en la meva mà poder fer alguna cosa... Que espero i desitjo de tot cor que aquest malson s'acabi aviat. Que entenc que de vegades estiguis de mal humor.
I que jo, de vegades, m'oblido una mica de tot el que estàs sofrint, i ho sento.
Però saps que t'estimo moltíssim.

Una abraçada!
confia [Ofensiu]
ESTEL | 20-03-2009 | Valoració: 10
en la teva força i amb el teu coratge per a continuar endavant.
I amb la miqueta d´energia que et puguem enviar des d´aquí.

Una abraçada ben gran i de tot cor et desitjo que acabi aviat aquest dolor físic
Has de ser valent[Ofensiu]
llamp! | 20-03-2009

I no deixar-te ensorrar pels metges, tampoc per les teves creences.

Ser valent i veure que la gent com tu o com jo, malalts mentals, se'ns droga a base de bé.

Les medicacions són necessàries, però s'ha d'exigir al metge que tinguin els menors efectes secundaris possibles.

Diuen: NO a les drogues, són ells els primers que ens recepten drogues o medicaments.

Després vé el vertígen, els dolors musculars, la discinesia tardana (és a dir: una mena de parkinson). És complexe, tant per a tu, com pels metges acceptar la realitat.

Espero que no sigui greu i que sigui passatger!

Records del teu amic llampec, circumstancialment, associat.
Hola Sergi[Ofensiu]
Naiade | 16-03-2009 | Valoració: 10
Tens tota la raó a sentir-te així, no es fàcil caminar pel món amb aquest patiment, mentre observes que tothom qui et passa pel costat fa la seva vida tan tranquil. Moltes vegades he observat rostres i mirades de gent aliena que es creua en el meu camí, que no conec, però intueixo que no estan bé. Ja sé que això no es cap consol per tu, només t'ho dic perquè encara que no ho sembli, molta gent pateix.
El que m'agrada molt és el final del teu poema on m'adono de la gran força interior que tens i l'energia positiva que et porta a anhelar aquest moment on el patiment minvarà i podràs encetar aquest camí de llum i felicitat que bé que tel mereixes.
Espero que ben aviat puguis llençar al sac del oblit tots aquests mals moments.
Endavant Sergi.
Una forta abraçada
Espero...[Ofensiu]
annah | 08-03-2009 | Valoració: 10
de tot cor... que puguis divisar molt aviat la llum del final del túnel, la sortida de l'infern, la fi dels terratrèmols sota els peus.

Un petó ple d'esperança!

Anna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >