TERRA

Un relat de: aiguasalada

Terra de camí endurida pel pas de bestiars feréstecs
Terra de secà escardada en milers de terrossos ressecs

Terra pedregosa bressol de les restes de vells ceps
Terra polsosa ofegada i sospirant als déus millors temps

Terra de regadiu rica i mare de tots els fruits del regne vegetal
Terra humida i fèrtil vora al riu paradís i amagatall animal

Terra fosca de jardí plena de flors a la llum i a la claror
Terra tova, branques i fulles tapant delicats fruits a la tardor

Terra enganxada a la pell enfosquida i tallada de la cara del vell
Terra cendrosa i encara calenta recollida en un treballat cistell

Terra que ens colga la ment en el nostre darrer adéu

Comentaris

  • Lèvingir | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Terra mare, matriu de vida,[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-12-2007 | Valoració: 10

    Terra mare, matriu de vida,
    de mil colors, textures i olors;
    terra de volcà i desert,
    amb vida curta.
    Terra de bosc i de prats,
    amb vida generosa;
    terra que respirem, i terra que caminem,
    polsosa o fangosa,
    sempre voldria el seu alè
    tenir a prop del meu cor .

    Avet

  • Visca la terra![Ofensiu]
    bufanúvols | 31-12-2007 | Valoració: 10

    La terra i el treball. M'ha encantat.

  • La terra nostre....[Ofensiu]
    Teresa | 29-05-2007 | Valoració: 8

    la terra de tots, aquesta terra que ens estimem que la treballem i ens dona fruits per viure, el meu pare ha sigut pagès tota la vida i m'ha ensenyat a estimar-la, felicitats per una descripció tan ben arrelada, una abraçada

    Teresa

  • Moltes i bones[Ofensiu]
    brideshead | 27-03-2007

    descripcions d'aquesta terra que, al cap i a la fi, és el bressol on es gronxen les nostres vides.

    Has trobat unes definicions excelses, escollint les paraules una a una, com qui tria margarides. I aquestes en concret, em fan recordar la necessitat imperiosa d'aquesta pluja divina que amoroseixi les nostres estimades terres d'arreu:

    "Terra pedregosa bressol de les restes de vells ceps. Terra polsosa ofegada i sospirant als déus millors temps".

    Has fet molt bona feina i l'has escrita molt bé.

    Una abraçada i fins la propera!


  • Bona terra[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-03-2007 | Valoració: 10

    definició terranal expressiva de moltes sensacions.

    Lèvingir

  • Hola, aiguasalada[Ofensiu]
    brumari | 22-03-2007

    Del seguit d'imatges, totes magnífiques, d'aquest poema, em quedo i m'apunto a la llibreta, "Terra enganxada a la pell enfosquida i tallada de la cara del vell" i "Terra que ens colga la ment en el nostre darrer adéu".

    Ahir, a la presentació del llibre, quan van dir el teu nom una columna em va privar de veure't. Després, en l'enrenou d'aquella sala, ja no et vaig trobar. M'hauria agradat conèixer-te personalment i signar-nos els nostres llibres llibre. Ja tindrem ocasió.

    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

  • Adéu[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-03-2007 | Valoració: 10

    Si la terra ens diu adéu, la solució segur que no la tinc jo. Però d'alguna manera encara crec una miqueta en la humanitat, encara que qualsevol dia pot passar qualsevol cosa brutal.
    I si l'adéu és a un amor, jo crec que l'amor està per tot arreu.

  • M'agrada...[Ofensiu]
    kukisu | 04-03-2007

    molt com escrius i els temes que tractes, en aquest cas la terra, tan oblidada, venuda, especulada, maltractada...
    Et felicito cordialment pels teus relats!, els esperaré amb impaciència!
    Un petó molt fort per sempre!

  • En els dos poemas...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 04-03-2007 | Valoració: 10

    tant aquest com en el de "Aigua" recrees, de forma magnífica segons el meu parer, les qualitats d'aquests dos elements i la relació d'aquesta part de la natura amb tots nosaltres. Paraules concretes, directes, que arriben amb tota naturalitat, tal vegada perquè aquesta és la característica de la teva manera d'escriure.
    Una abraçada ben forta

  • terra dins teu[Ofensiu]
    gypsy | 02-03-2007 | Valoració: 10

    argila, fang, persona, tu.
    Pensament concret, arrel, arbre.
    Poema de natura salvatge, cantada, il·luminada pels mots que engendren els teus versos.

    petons!

    gypsy

  • La nostra terra oblidada [Ofensiu]
    Avet_blau | 01-03-2007

    fas un repas de les mil formes i colors de la terra , moltes oblidades
    per una societat que nomes fa que
    taparla , vestirla , com si molestes,
    la seva nuesa.
    la terra es com la nostra pell ,
    la terra es el nostre pulmó ,
    es la nostra anima ,
    que estem enterrant .
    poc a poc .
    Avet_blau

  • ostres, aiguasalada![Ofensiu]

    tu, arribar i moldre!, dos relats i un allau de lectors que fa feredat, molt bé!

    molt de gust de conèxer-te!, no sé si ets "un" o "una" però ha estat una agradable sorpresa trobar-te pels camins de RC

    Benvingut/da a aquest espai immens que t'etava esperant amb candaletes...,

    m'agrada molt com, de "la terra" que ens acull a tots, vius i mort i ens "dóna/pren" el que tenim i els que ens manca, en saps extraure tanta riquesa sintetitzada eficaçment en les teves paraules.

    Una abraçada i ... a reveure, espero. Una abraçada!(sóc la reina dels petons i de les abraçades, jo, ja ho aniràs veient)

  • Tens raó, aiguasalada[Ofensiu]
    JOANPG | 22-02-2007 | Valoració: 10

    S'assembla molt a la primera part del meu poema. Pot ser que amb més sentiment que el meu però amb l'estimació semblant pel camp, el conrreu i la dura vida del pagès. Ara llegiré el teu segón i, naturalment també tel comentaré. Fins aviat.

  • Lilith | 13-02-2007 | Valoració: 10

    Els dos poemes tenen molta força i toquen ben endins, tant la Terra com l'Aigua són dons potents símbols que ajuden a que sigui així. La Terra i l'Aigua tenen bona part de simbologia comuna, l'Aigua, en algunes cultures, és la imatge de la cara femenina de Déu, i és coneguda la Terra com a Gaia, la Mare Terra. Segur que aquest fet no és del tot casualitat.
    Això ajuda en les dues poesies a que fets quotidiants estiguin tenyits de quelcom màgic.
    Doncs m'han agradat molt les dues poesies. A veure quan penges la propera! Una abraçada.

  • Aigua, Terra i Paraules[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 09-02-2007

    Aigua amarga i salada de la darrera llàgrima vessada

    Terra que colga la ment en el darrer adéu

    Paraules que flueixen de l'aigua a la terra en el darrer moment per expressar la bellesa de l'univers.

    Enhorabona pel relat!

  • terra[Ofensiu]
    fill de les ombres | 09-02-2007 | Valoració: 10

    que colga la ment en el darrer adéu... un vers preciós que culmina un poema excel·lent.

    benvingut/da a relats... encantat de rebre aquesta joia.

    i si la terra colga la ment, que el cansament, la por, la mort mai puguin colgar l'ànima, la revolta, la lluita.

    una abraçada.

  • Doncs que visca la terra![Ofensiu]
    sants78 | 09-02-2007 | Valoració: 10

    Merci pel relat!

  • Els elements?[Ofensiu]
    drocera | 08-02-2007 | Valoració: 9

    M'ha fet gràcia que juguis amb "els elements". De moment portes la terra i l'aigua. Després el foc i l'aire? L'eter? xD

    Segueixo pensant el mateix que amb "Aigua". Et bases en elements purament naturals, i els barrejes amb sensacions. Amb la terra, però, ens parles ja de més tipus: la terra no és dolça o salada; la terra és seca, dura, flonja, humida, seca, polseguosa, etc... Potser perquè l'home té més contacte amb la terra, aquesta ens transmet més sensacions?

    A reveure.

  • Terra i aigua[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 07-02-2007 | Valoració: 10

    Amb la delicadesa d'una assajista i la precisió d'un matemàtic em fas palpar la terra de les terres. Realment espectacular
    Ara dormo entre les arenes de la terra per descançar i esperar que el sol demà calenti la pedra que duc per cor, maleit per estimar massa i no ésser estimat

    Genial el poema!
    i gràcies pel comentari, estic segur que et seguiré llegint (:

    Una abraçada i salut!
    pOL

  • amb els peus arrelats al seu sol, als seus fruits i als les seves arrels[Ofensiu]
    Lèvingir | 02-02-2007 | Valoració: 10

    Lèvingir

  • Un somni sòlid![Ofensiu]
    Unaquimera | 01-02-2007 | Valoració: 10

    Un cop realitzat el creuer vital, l'essencial trajecte pel mig del líquid que ens envolta en ser engendrats i ens manté vius en endavant, encisant-nos amb el seu moviment etern, arribem a la fermesa que ens proporciona la terra.
    Aquest és l'element immòbil, el terreny bàsic per arrelar-se, el territori, doncs, a recórrer si els nostres passos són inquiets, el sòl a contemplar si mirem cap baix...
    De fang, argila, humus, pedres i terrossos, és la base del país, de la comarca, del camí que porta fins on vivim, i també ho és aquell petit fragment on aturem, per un moment, els peus, declarant-nos davant del temps els seus terratinents!

    Utilitzes rigorosament una ritma molt marcada per paraules oportunes, sense fer cap giragonsa gramatical per obtenir-la ( en "un treballat cistell" te n'has sortit dignament de l'única que podria semblar forçada ).

    M'agrada especialment la sonoritat de la segona línia "Terra de secà escardada en milers de terrossos ressecs", que ressona deliciosament en ser llegida en veu alta: els sons vibrants i els fricatius s'alternen en un joc com de serps entre rocalla, mentre les dentals guaiten i no gosen... un plaer per al paladar i l'oïda!

    En conjunt, un goig tornar-te a llegir!

    Espero que no serà el darrer cop que publicaràs un text...

    Entre tant, t'envio una abraçada fèrtil perquè és plena d'afecte, confiant no sigui la darrera,
    Unaquimera

  • terra de suors[Ofensiu]
    bressol | 01-02-2007

    Encara que no és el que acostumo a llegir m'ha agradat força, segueix , la millora ès la constància...
    Benvingut a R.C.

  • Hola de nou![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-01-2007 | Valoració: 10

    Aprofito l'avinentesa del teu comentari per comentar-te el que vindria a ser... una continuació? No des del punt de vista temàtic, òbviament, sinó pel que fa a l'estructura i a l'estil. El primer element "homenatjat" ha estat l'aigua. Ara, doncs, li toca el torn a la terra.

    Més o menys podria dir coses similars que en el cas anterior, però fixa't en una cosa: en aquesta ocasió, per més que no coincideixi el número de síl·labes (que no ho sé, no ho he comptat, aquesta vegada!), els versos tenen, visualment, una llargada més o menys similar. Això marca un ritme de lectura (entenc que, com més llarg és el vers, més pausat és el ritme: el tema, profundament reflexiu, requereix aquesta lectura pausada).

    Les rimes, òbviament, hi ajuden (potser perquè estan tan ben sincronitzades, la inexacta de la primera estrofa ressalta més, però això ja és per ser una mica perepunyetes [que, com pots veure, ho sóc, quan vull]).

    El final té un punt de dramatisme interessant i oportú, per culminar el text!

    Salut de nou, aiguasalada!!!

    V.

  • ada | 29-01-2007

    Ara falta..Aire i Foc..!!
    ..

  • Li has fet un sentit homenatge...[Ofensiu]
    Arbequina | 29-01-2007 | Valoració: 10

    a aquesta terra.
    M'ha agradat llegir aquest poema, que, curiosament, em recomanaven els de relats. Tot són bones excuses per trobar nouvinguts...
    En fi, una abraçada ben forta i benvingut/da.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aiguasalada

aiguasalada

5 Relats

153 Comentaris

14001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Jo,
i la meva aiguasalada,
gaudim del viure en un pais de primavera quasibé permanent.

Esperem rebre les vostres visites, i desitjem que passeu una estona agradable amb la lectura dels nostres poemes.

Si us ve de gust podeu deixar un comentari, són màgics...

Lectors/es:
sigueu benvinguts/des per gaudir plegats d'aquest instant.

Oblidem la resta...
la vida ja és prou dura...

Un desig d'amistad:
envoltar-vos amb una nova, acollidora i càlida abraçada de la meva aiguasalada.