Terra aspra

Amaguen les músiques la dansa,
es desfan els acords a les mans,
d'una mística antiga i cansada
que s'esdevé pregona i distant.

Passen les processons rutinàries,
oblidant-se com ploren els camps,
plens d'aiguamolls dels ocells cantaires
i de runes colpides pels anys.

Però avui hem parat bé l'orella
i ens hem omplert amb delit dels secrets
que s'ajaçaven amb la pedra seca,
amb l'ajut del paratge desert.

És l'essència de la terra aspra
que es desperta quan molts l'escoltem
i ens alleuja a tots, sempre quan canta:
corre, fes fora aquell qui t'estreny!

Remuga, remuga,
que la pols no et puga.