Tercer senyal (Tema: bogeria)

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Va engegar el televisor amb el convenciment que el tercer senyal arribaria aviat. Així doncs, quan aparegué l'anunci de CAMPSA que precedia l'home del temps, va estar segur que el pitjor estava a punt de succeir.

El primer senyal havia arribat de bon matí, quan la peixatera havia demanat a la seva dona si volia el cap del lluç. La mirada de la peixatera no oferia cap mena de dubte; els senyals havien començat.

El segon senyal s'havia produït quan sonà el timbre de la porta i la veu que anunciava correu comercial li semblà estranyament coneguda. No obrí, tancà amb clau i cadenat aferrant-se a l'espiell de la porta i a la seva por.

Ja apareixia aquell suposat home del temps. Esperà el senyal amb la inquietud de l'amenaça i del temps que s'escola inexorable. Finalment arribà el senyal: "La borrasca avança inexorablement des de l'oest i s'introdueix per la Vall de l'Ebre..." I ell va repetir-se aquestes paraules fins que va saber que no li quedava cap altra sortida que fugir. Era el tercer senyal, sens dubte.

L'home agafà la bossa amagada amb totes les píndoles que no havia pres durant dos mesos i sortí de casa. Deixà la porta oberta i el volum del televisor ben alt perquè ningú no pogués sentir les seves petjades. Quan baixà l'escala veié com la seva dona tornava de llençar les escombraries al contenidor, però no la saludà, va adreçar-li una mirada plena d'un simbolisme enigmàtic, qualsevol paraula el podia delatar.

L'home arribà fins al riu, hi llençà les píndoles i s'assegué sota el pont en un lloc arrecerat. Esperà un temps llarg. Esperà fins que van arribar els homes ataronjats i el van introduir en aquell món de llums i d'incertesa i el van connectar a un univers estrany i llunyà.

Mentre udols de fera el conduïen per les rondes al fons d'un abisme incert, només estava segur de la veracitat del tercer senyal.




Comentaris

  • Feblesa mental[Ofensiu]
    iong txon | 11-09-2011

    Un relat curt ple de detalls precisos. Hem fan pensar que deus haver conegut de prop el món de les malalties mentals o algun cas com el que descrius en el relat, on la interpretació esbiaixada de paraules, gestos i mirades ordeix una teranyina on els nostres dimonis ens acaben empresonant. És una situació que té semblances amb la superstició, el dogmatisme i altres formes de feblesa mental, de les quals la malaltia mental greu n'és el cas més extrem. Et felicito per la manera tan encertada de plantejar el tema en primera persona i pel seu enfocament acurat.
    I aprofito per desitjar que PER MOLTS ANYS puguem seguir llegint-nos i comunicant-nos, ni que sigui per mitjà d'aquest web (a falta d'una nova edició de la "Calçotada" o qualsevol altra trobada relataire!)
    Petons i fins aviat,

    Quim

  • Doncs sí[Ofensiu]
    ciosauri | 09-04-2007 | Valoració: 10

    Normalment llegeixo els relats que m'interessen i després els comentaris, per veure com ho han interpretat altres lectors. Sovint em veig reflectida en les seves opinions i no afageixo la meva per no repetir. Aquesta vegada, però, m'han deixat una mica sorpresa.
    Mentre llegia el relat entenia que el malalt arribava a la fi d'un episodi de la seva malaltia, obsessionat amb els senyals, el seu propi món i els seus codis. M'ha semblat molt real, potser perquè no fa massa m'explicava una companya el cas d'un familiar que pateix esquizofrènia i havia tingut problemes per no prendre la medicació. La redacció és molt adequada al tema. El final l'he trobat rodó: la dona ha avisat perquè el vinguin a buscar i curiosament la realitat acaba donant la raó al malalt, els codis dels dos móns conflueixen. M'ha agradat, i en deixo constància per equilibrar un xic els comentaris i-espero-els ànims de l'autora.

  • < 10x10 microrelats >[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-04-2007

    "Qualsevol paraula el podia delatar", i una mirada plena d'un simbolisme enigmàtic sense donar cap explicació no la farà sospitar?

    mmm... els homes ataronjats, "infermers" del manicomi? Però... un malalt que no segueix el tractament des de fa temps però sí que rep el seguiment hospitalari?
    i... quin és el tercer senyal? uo! m'han quedat molts dubtes en l'aire! no sé si és que no l'he sabut interpretar bé o què!

    de totes maneres,
    ens seguim veient entre lletres!
    Gemm@

  • Ments retorçades[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-01-2007

    La ment és una màquina d'allò més complicada. De fet, una teoria (ara no sé si meva o llegida en alguna part, ves a saber) diu que com que el món cada cop és més complexe (més informació, més possibilitats, més gent, més de tot), la ment necessita tenir una capacitat per centrar-se que molta gent no té. D'aquí l'augment de depressions, paranoies (com el teu personatge) o esquizofrènies.

    Crec que repeteixes massa la paraula senyal (ja sé que és de què va el relat, però es fa una mica pesat) i jo hi treuria el tema de les pastilles, perquè aleshores no deixes lloc a dubtar de si el paio s'està tornat boig ara, ja ho era, o és un clarivident. És, of course, una simple opinió personal. El microrrelat és un estil difícil per gent que estem acostumats a tenir molt d'espai per escriure i esplaiar-nos, els personatges (a mi em passa, almenys) se'ns fan curts i les històries semblen poc aprofitades.

    Biel.

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

377 Comentaris

125544 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com