Teràpies... Teràpia III. La Psicòloga. Segona Sessió

Un relat de: Akeron343
Una setmana després d’aquella “visita memorable” amb la psicòloga, ell circulava pel mon absent, encara corprès pel que li havia passat. Només pensar-hi, l’erecció era immediata, l’excitació era com una reacció en cadena i havia de córrer a... caram, quina coincidència.
Aquella tarda va sonar el seu mòbil. La veu coneguda de la secretària de la psicòloga li va dir, a l’altre costat de la línia:
-La doctora m’ha comentat que havien concertat una altra visita per a aquesta setmana, li aniria bé demà la tarda?
-M’aniria perfecte – Va contestar ell amb un nus a la gola per la sorpresa, la impaciència i el neguit combinats.
-Doncs la doctora l’espera demà a les 4.
-Fins demà, doncs. Gràcies.

La resta del dia va passar lentament, lentíssimament.
La nit va passar lenta, va dormir malament, a estones, fet un sac de nervis per la impaciència. Pel matí el món girava a càmera lenta, cada segon era una eternitat. Es va dutxar a la feina abans de sortir. Volia fer bona olor.

Finalment l’agonia havia acabat. En entrar a la consulta, mitja hora abans de la cita, la recepcionista es va aixecar tot dient-li
-Bona tarda, la doctora m’ha demanat que el fes entrar així que arribés, que tindrien una sessió força llarga- Ell va assentir amb un nus a la gola- ja li vaig dir que la doctora s’involucrava més amb els pacients, i em sembla que vostè és un cas que li interessa especialment perquè li ha reservat tota la tarda... està en bones mans- li va dir en un xiuxiueig, secretament... ell es desfeia dels nervis.

Va entrar, la doctora el va mirar des de darrera de l’escriptori, fent un somriure radiant mentre es treia les ulleres. Va aixecar-se i va creuar el despatx per anar a rebre’l, mentre ell tancava la porta al seu darrera. La va mirar amb delit mentre caminava vers ell. Portava una texans ajustats, que definien clarament les seves cames i malucs d’infart, una camisa negra, semblava la mateixa de la vegada anterior, una americana beige cenyida i unes sabates negres amb talons vertiginosos.
Ell no sabia massa si havia de fer-li dos petons a les galtes... donar-li la mà... en un segon els seus dubtes es van esvaïr, quan ella va envoltar-li el coll amb els seus braços i li va regalar un petó als llavis llarg, sucós, franc, profund, tot arrapant el seu cos al d’ell.
- Hem de continuar la teva teràpia- va dir-li posant cara de vici, tot conduint-lo de bracet vers la gran taula de despatx.

Separant-se de sobte, com si recordés quelcom, va dir-li, tot caminant vers la porta.
- Asseu-te a la meva cadira, darrera el despatx, ja veuràs que còmoda.

Ell es va atansar fins la luxosa cadira, d’aquestes que gairebé sembla un sofà i s’hi va asseure, imaginant a l’instant la psicòloga nua sobre seu follant-se’l salvatgement. Va sentir com, des de la porta, li deia a la recepcionista, com l’altra vegada, que tanqués amb clau en sortir. Va tancar la porta, es va girar i va començar a caminar lentament vers ell, amb moviments sinuosos, provocatius, mirant-lo amb vici, amb el soroll esmorteït dels talons sobre la moqueta.

- De les seves patologies, la més greu és la falta d’auto-estima. Començarem la teràpia per aquí.
- Doncs li he de dir que, ara mateix només de mirar-la tinc l’auto-estima ben aixecada – va dir ell, amb poca fortuna.

Va deixar caure l’americana al terra.
A mig despatx ella va aixecar un dit per silenciar-lo i va girar el cap per escoltar. Una porta es va tancar... unes claus van girar...
Amb un somriure maliciós, des d’allà on era, ella es va descordar els pantalons, i girant-se d’esquena se’ls va baixar provocadorament, amb premeditada lentitud, inclinant-se fins el terra i mirant la cara de babau al•lucinat que feia ell, que la mirava amb la boca oberta. Sense deixar de mirar-lo va caminar vers el lateral de l’estança i d’un calaix, darrera el divan, va treure unes mitges que es va posar lentament, primer una, després l’altra, mirant com els ulls d’ell seguien els moviments amb neguit i ànsia. Mentre s’acostava al seu impacient “pacient”, lentament va descordar-se dos botons de la camisa negra, que va quedar prou oberta com per veure que no portava sostenidor i prou tancada com per, de poc, no ensenyar mugró. La visió d’aquell cos perfecte, movent-se sinuosament, aquells malucs emmarcats per les mitges i la tanga negres, la camisa cenyida mig oberta... li feia bullir la sang.
- Està còmode al meu escriptori? – va dir sorneguera, parlant-li de vostè.
- Molt, gairebé sento l’eròtica del poder, darrera de tanta fusta – va contestar intentant fer una gràcia.
- Doncs avui no podré deixar que em toqui fins que s’ho hagi guanyat, així treballarem la seva auto-estima – Va dir ella maliciosament, tot immobilitzant les seves mans als braços de la butaca recolzant-s’hi a sobre, i fent passar la seva boca oberta fregant els llavis d’ell.
- I com m’ho guanyaré, doctora? – va respondre ell, mentre ella reculava fins a recolzar-se a l’escriptori amb les cames lleument separades.
- M’aniràs donant instruccions de què vols que faci, em vagin fent excitar. Si em toques massa aviat, la sessió s’acaba – Hòstia!!, va pensar ell neguitós, amb una ombra de por i dubte.

Com que no sabia com començar, la va recórrer lentament amb mirada, gaudint de cada forma, degustant amb els ulls cada detall del seu cos. Ella s’excitava per segons en aquella situació. La protuberància sota els pantalons d’ell era patent.
- Doctora, si-us-plau, acariciï’s lentament el pubis i el sexe, per sobre la tanga.
Ella va començar un lent moviment per sobre la tela de la tanga, mentre ell seguia amb els ulls el moviment dels seus dits. Veia com la mirava. Es sentia terriblement desitjada i això l’excitava molt. Essent conscient del desig d’aquell home, encara l’excitava més que s’hagués avingut al joc de no tocar, que fos capaç de reprimir-se. Degut a aquesta excitació, la respiració d’ella s’accelerava per moments, emetent sospirs de tant en tant. Mentrestant ell observava i gaudia. Al cap d’uns moments, ell va tornar a parlar.
- Ara, faci lliscar els dits per sota la tanga i comenci a masturbar-se, però sense mostrar res – Començava a trobar-se mòrbidament còmode en aquella situació de “poderós manaire obeït sense objecció”. El seu sexe empresonat als pantalons pugnava per respirar aire fresc.

Els dits d’ella, van lliscar per sobre la seva pell, amunt fins arribar al melic i van davallar, desapareixent sota la tela. L’encontre dels seus dits amb el seu sexe, van produïr dos efectes sonors ben patents, el típic soroll xipollejant dels dits entrant en contacte amb el sexe, xop de fluids, i el gemec de plaer que va sorgir espontàniament del seu pit, excitada bojament pels seus massatges i el morbo d’aquell home inflat de desig mirant-la pacientment. Els moviments de la mà s’anaven accelerant i els gemecs començaven a repetir-se...
- Si vols ja pots venir... vine si-us-plau... –va dir ella
- Vostè m’ha dit que hauria de tenir paciència, ara l’haurà de tenir vostè, doctora – va dir ell, ben entrat al paper.

En un moment es va despullar davant d’ella tot mostrant el seu sexe, erecte, desafiant la gravetat, mirant al cel, mentre ella el mirava desitjosa que se li tirés a sobre, tot donant-se plaer recolzada a la gran taula d’escriptori. Ell es va agenollar als seus peus, n’hi va aixecar un i el va descalçar amb extrema suavitat mentre deia
- No pari de tocar-se, doctora que ja vinc.
Agafant-li el peu delicadament, va començar a besar-li les puntes dels dits... lentament anava pujant, besant-li i llepant suaument l’empenya del peu pujant cama amunt, mentre les seves mans recorrien suaument el panxell.
- No pari de tocar-se doctora que ja vinc
En arribar al genoll la seva boca va lliscar vers l’entrecuix... els gemecs d’ella encara eren espaiats tot i que el moviment anava augmentant en rapidesa.
Quan la boca d’ell va sobrepassar l’elàstica que subjectava la mitja, ell li va donar una suau mossegada apassionada a la primera pell que tastava aquell dia. Començava a costar-li contenir el desig d’abalançar-se sobre el sexe d’ella. Va passejar els llavis per l’adductor fins arribar a la vora de la tela negra. Va besar suaument els artells en moviment, ocults per la tanga. La tela estava xopa, realment molla, fet que el va encendre i va derruïr la seva resistència. Suaument va agafar el braç que masturbava, pel canell i en va llepar els dits amarats de flux, amb delit mentre ella suplicava en gemecs
- Menja’m el cony, d’una vegada, si-us-plau.
En una explosió, va tibar de la tanga, tot deixant-la feta un parrac i es va llençar, cec de desig, a llepar-li cada plec, cada racó d’aquell sexe totalment xop i dilatat. La seva cara s’enfonsava, es movia amunt i avall, augmentant el ritme. El cos d’ella estava molt tens. Les mans d’ell van recórrer cos amunt fins arribar als pits, els mugrons semblava que reventarien la camisa... ella va obrir-se la camisa d’una tibada, fent saltar pels aires els pocs botons que quedaven cordats. En notar el tacte directe dels mugrons, ell es va aixecar i es va llençar a llepar-los, mentre gairebé de manera inconscient, la penetrava.
En el moment que es va sentir dins d’ella, es van aturar un segon per experimentar tots dos l’explosió de sensacions d’aquell instant i va començar a moure’s frenèticament, emetent gemecs continguts que van augmentar de volum en notar els crits de plaer d’ella. Va arribar l’orgasme per a ella, però cap dels dos va aminorar el ritme... ell es va incorporar doblegant les cames d’ella per fer més profunda la penetració. En uns segons, potser un minut va arribar l’orgasme per a ell. Els crits i gemecs de plaer de tots dos es van entrelligar a l’aire com si es tractés d’uns llops udolant a la lluna plena. Els espasmes tensionaven els seus cossos suats. En uns moments els moviments es van ral•lentir i aturar. El relaxament i l’esgotament els va fer derrumbar sobre la taula, amb les respiracions encara accelerades.

Ell es va aixecar, arrossegant-la, i es van deixar caure a la còmoda cadira, fonent-se còmodament en una abraçada, encara accelerats, empastifats de fluids, ebris de sensacions.
- La sessió d’avui ha sigut fantàstica doctora.
- Encara queda mitja tarda. No s’embali que això no ha acabat.




Comentaris

  • Reconstitullent.[Ofensiu]
    Nil | 19-09-2018 | Valoració: 10

    Hi ha una expressió que es fa servir, "anar mal follat", potser d'origen castellà, que s'empra quan algú està de mal humor o té ple de manies. Ho dic, perquè jo sóc del parer que el sexe, en totes llurs expressions, des de la més libidinosa fins la més innocent, té un poder terapèutic immens. Quantes vegades jo, he passat mals moments i esbravar-me d'aquesta manera m'ha reconstituït de forma física i anímica. El sexe és tant vital com ho pot ser el menjar. Les religions ens ha dit tot el contrari... En canvi en les religions antigues, els Deus hi gaudien de ple. Aquesta Psicòloga del teu relat, no només és fa bé la seva feina, ans també realça l'autoestima del pacient. Salut, Nil,

  • Ja he demanat hora al psicòleg[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-09-2018

    Està clar que la psicòloga no està per la feina (la feina de veritat, vull dir). Jo crec que s’acabarà carregant al pacient, però al menys ell morirà feliç, sense resoldre el seu problema, però no crec que se’n recordi ja de que tenia un problema.
    Desenfadat, divertit, porc, excitant, alegre i molt dinàmic relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Akeron343

Akeron343

13 Relats

18 Comentaris

2381 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Enginyer introspectiu amb vocació d'arqueòleg i redescoberta passió per la Filosofia i la Psicologia.
Havia estat relataire en una etapa anterior, amb dos pseudònims diferenciats, de relats eròtics i de relats introspectius, vaig esborrar perfils perquè pensava que començava una nova etapa vital, net de passat, un punt zero, però sembla que hi ha càrregues no acaben d'alliberar-nos, lliçons que no acabem d'aprendre.

Nova etapa d'exploració, literària i interna meva. Escric perquè em va bé, em centra, em focalitza, m'allibera... sobretot, em fa sentir que puc expressar-me, que algú pot arribar a comprendre qui sóc, i de passada, compartir sensacions, imatges i percepcions, per si ajuden a algú o per si rebo nous punts de vista que m'ajudin a créixer.

Per correccions, suggerències i proposicions indecents em podeu trobar al correu Saoirse343@hotmail.com