Teranyines de por

Un relat de: joandemataro


L’aranya de la por
teixeix teranyines en la fosca
amb la vènia del silenci…
I lluito per alliberar-me
d’aquesta xarxa que m’enreda l’esperit,
doncs és dins meu que la sento…


Absurda és la por a la mort
si és per l’absència....

Comentaris

  • Materile | 19-07-2011

    Ets subtil, Joan! M'has portat pel camí de "l'absència", cap al teu bloc... i t'he trobat!

    Materile

  • Teranyines[Ofensiu]
    Materile | 19-07-2011 | Valoració: 10


    Veig aquesta aranya teixint la teranyina i voldria tenir una espasa per destruir-la i que no pogués ser reconstruïda mai més. La por ens invalida i no ho hem de permetre perquè no ens deixa viure.

    Poema curt però perfecte.

    Rep tota la meva admiració.

    Materile

  • Som creadors de pors[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-07-2011 | Valoració: 10

    Coincideixo, Joan. Pors que vinguin de fora hi han menys. Altres. com tu dius, són a dins nostre. No ho volem, però....
    Opino que la por és manifestació de quelcom profund dins nostre, que cerca un lloc a la nostra dinàmica vital de relació.

  • teranyines de paraules[Ofensiu]
    Xunxi | 12-07-2011 | Valoració: 10

    has entranyinat el poema amb paraules ben trobades, l´ altre dia vaig sentir la definició de felicitat del Eduard Punset: l´ amor és l´absencia de pors.... no en vull ni una per tu¡ una abraçada de sol i pluja

Valoració mitja: 10