Teranyines d'aigua

Un relat de: touchyourbottom
Sortí del xalet quasi invisible entre vegetació que ni el propietari ni cap jardiner llogat havien arranjat mai: d'aquella manera li anava bé. Amagat.
Ell encara dormia. Ho hauria d'entendre: tot s'acaba.
Baixà de la urbanització dels anys setanta amb roba vintage i destacaven unes originals sabates verd poma dels cinquanta comprades a cap preu faria cosa d'un parell d'anys a una parella simpàtico-bohèmia en un 'mercadillo' gironí.
Baixà amb ganes d'apujar-se l'ànim observant la natura d'aquell lloc nou per a ella i que acomiadava.
Al poble, no massa avall, agafaria el bus o el tren o ambdós per tornar a lloc, a la seva llar petita on en Mifius l'esperava, el gat negre més bell del món, intocable. Somrigué en visualitzar-lo.
La motxilla no pesava tant com la pena envasada que pugnava per fer-se pas.
El sol apareixia amb timidesa. La dona de trenta-set anys definia les seves passes, ferma, marcant a voltes zones humides de terra, quasi fang, deixant la petjada, la marca de la sola que feia ratlletes i una estrella.
La tardor tot just s'encetava. Ella volia xuclar-ne la bellesa, quedar-se-la, igualar-s'hi.
La figura de la dona esvelta d'estatura mitjana amb una trena marró torrat sobre l'espatlla dreta s'aturà de cop. Es fixà que els arbres la saludaven, cada fulla, com mans onejant amb un ventet agradable. Els matolls semblaven coixins amables esquitxats de les primeres fulles caigudes. Absorbir aquells grocs, ocres, rogencs, marrons, verds, òxids, socarrims i com s'havien rebregat o estaven rosegades o foradades. S'estava extasiant.
En aquell instant es va adonar d'un petit prat davant d'una arbreda baixa i ombrívola que no havia estat mai mutilada de branques.
Les veié. L'ànima li sortí dels ulls esbatanant-los.
Les veié.
-Teranyines d'aigua!
Era rosada.
-Llàgrimes preses en forma de niu amb un ull d'huracà menut!
I repetí, amb expressió transfigurada pel goig:
-Teranyines d'aigua!
No en faria pas cap fotografia. Les retindria perfectament amb la màgia secreta que tots alberguem, allà on pertocava que fossin emmagatzemades. No gosà trepitjar-ne cap. S'abandonà a plorar, plena de llum.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).