Teorema del També

Si de melics parlem, el format del teu deixa en evidència el que tindrà la Via Làctea en els propers 5000 anys d'expansió, anys terrestres, per descomptat, no vull ser dolenta.

No et dóna vergonya? A mi bastanta, amb franquesa.

Sobretot quan l'exhibeixes sense cap mena de pudor tot flanquejat per la mediocritat que et negues a reconèixer i que, també amb franquesa, constato viatja a velocitats estrepitosament superiors a les que t'esforces a projectar el teu ego. Estimat, arriba abans la vergonya al·liena que la admiració, a nosaltres, als demés (no et definiré aquest vocable perquè em fa, també, vergonya), a tu no sé què t'arriba, però a tenor del teu somriure crònic (que no sé si pensar inclús patològic) m'atreveixo a considerar que les teves (seré bona) benintencionades sinapsis et tracten immerescudament bé.

No sé si m'explico.

Insistint amb la covarda -potser- i escrita franquesa, et diré que ets mediocre i egoïsta.

I per més escarni t'ho argumentaré. Òbvia i naturalment des del meu punt de vista -en tant que un dels teus punts de mira predilectes a la hora de disparar els múltiples pets mentals que (ara seré dolenta) denoten més una pèsima digestió emocional que el privilegiat metabolisme intel·lectual que pretens vendre-. Però pas a pas.

En primer lloc deixaré de qualificar la teva persona perquè les imatges que comencen a poblar la meva virtual retina no són políticament correctes i sé que això, a tu, no et va.

Fem-ho lleuger doncs. D'entrada però, i abans de començar el festí, deixarem clars uns principis.

Tu saps que, en aquest món, hi ha dos blocs. Un -les dimensions del qual les he concretat abans- que coneixes prou bé però potser no tant -per això t'escric- al que anomenarem JO, i un Altre, que ens esforcem tots per recordar-te que existeix -i que majusculo per contribuïr a la tasca-, al que anomenarem TU.

Es tracta de que entenguis la teoria de les equivalencies. És molt senzill.

Partirem d'una hipòtesi: Si JO pensa que JO existeix donat que JO provoca reacció en TU, seria lògic deduïr que TU hauria d'existir perque TU provoca reacció en JO, la reacció de saber-se existint. ¿si?

Seguint la mateixa hipòtesi de reciprocitat positiva, anirem una mica més enllà.

Si JO creu -certesa no provada, pero que donarem com a vàlida, de moment- que el que pensa i diu JO és correcte, és a dir, s'aproxima al concepte Veritat, segons aquest axioma TU hauria de compartir com a veritable la Veritat que JO proclama donat que de Veritat només n'hi ha una -posem per cas-. D'aquesta manera TU estarà d'acord amb JO sobre la seva aproximació.

Donat que la linealitat d'aquest plantejament de variable zero és bastant similar a la linealitat que utilitzes en les teves qüestions emocionals i intelectuals, ¿es pot saber perquè carai no ets capaç d'assumir com a Veritat el que TU pensa o creu que és Veritat?

Repassem: TU diu que el que fa JO a TU fa mal i JO no hi està d'acord; aquesta afirmació pot donat lloc a dues conclusions incomplatibles. JO té la Veritat, TU té la Veritat.

Ara ens imaginarem, fent un esforç per posar a la pràctica la reciprocitat positiva que t'explicava abans, que les conclusions, posem per cas, tenen un grau d'incompatibilitat variable.

De seguida ho entendràs.

Donat que ha quedat clar, segons la teoria de les equivalències, que tant JO com TU tenen dret i raó a i al saber-se existint, de la mateixa manera tant JO com TU tenen raó i dret al i a pensar que tenen la Veritat.

Estarem d'acord en que el grau d'incompatibilitat estaria doncs absolutament regit per l'Esforç de JO i de TU en sospitar que l'Altre té moltes probabilitats de tenir També Veritat.

Hauria d'explicar-te el Teorema del També però espero no sobreestimar-te si considero que no caldrà.

Com que imagino que tanta teoria pot contribuïr a perdre una mica de vista el plantejament inicial, personalitzaré i, de pas, compliré la promesa de justificar el perquè et considero mediocre i egoïsta.

Però ben pensat ho faré a la cara, ara que espero el teu melic estigui un pèl menys inflat i me la deixi veure.